Documental
sobre la societat iraniana, el seu director es col·loca al capdavant de la
conducció pels carrers de la seva capital, Teheran.
Jafar
Panahi, que es troba en arrest domiciliari per les autoritats del seu país, on
les seves pel·lícules estan prohibides, recorre els carrers plens d'activitat i
de vida de Teheran. En un taxi col·lectiu cedit per un amic, recull a diferents
passatgers de tota diversitat i de diferents estrats socials. Durant el
trajecte es produeixen converses on les persones expressen obertament la seva
opinió sobre diferents temes.
Amb
la seva cambra col·locada en el quadre de comandament del cotxe i camuflada en
una caixa de mocadors, capta l'esperit de la societat iraniana mitjançant el viatge.
Temes com la pena de mort o el menyspreu a la dona, el director escolta
atentament per a compondre un retrat fidel de la societat contemporània actual:
un home i una dona que no es coneixen, un accidentat que és traslladat a un
hospital, dues dones amb una peixera que han d'alliberar els seus peixos abans
de les dotze del migdia perquè sinó elles seran castigades. Enregistraments
clandestins, sense un sol actor professional i sense experiència davant les
càmeres.
El guió
i la direcció d’aquest documental iranià fou a càrrec de Jafar Panahi. Obtingué
al 2015 la nominació als Premis Cèsar a Millor pel·lícula estrangera i obtingué
el Ós d’Or (millor llargmetratge) i Premi FIPRESCI al Festival de Berlin.
Les
crítiques diuen:
Retrato
de la sociedad iraní a pie de taxi. Panahi sigue sin dejar que otros conduzcan
su vida.
Daniel
De Partearroyo: Cinemanía
Podeu
visualitzar-lo gratuïtament a l’eBiblioCat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada