El dibuixant i dissenyador barcelonès Lluís Juste de Nin ha mort avui dijous als 75 anys.
Tot un referent del còmic en català de les últimes dècades, gran defensors i un dels autors més prolífics. També va ser una figura important del món de la moda com a dissenyador i director creatiu a Armand Basi.
Fou sobretot un referent de la historieta, amb un fort compromís amb la llengua i la idea de nació catalana, reconstruint la història de Catalunya a través del llenguatge de la historieta.
Dels seus inicis en el dibuix i l'humor gràfic van anar lligats a la lluita antifranquista i amb el PSUC, dibuixant fulls de mà i còmics de propaganda obrera i il·lustrant en revistes clandestines. Signava sota el pseudònim L'Esquerrà o El Zurdo, un àlies també utilitzat per a les il·lustracions que acompanyaven els articles de Manuel Vázquez Montalbán a Mundo obrero.
Clandestinament, l’any 1973, va publicar Història de Vilaninota. Fou la seva primera incursió en el còmic històric i també un dels primers àlbums de còmic per a adults publicats en català durant el franquisme.
En temps de democràcia publicà la sèrie Petant la xerrada de la revista Canigó, on comentava l'actualitat. El 1982 arribaria la seva creació més popular, encàrrec de la Generalitat, dissenyar un personatge per ser la imatge d'una nova campanya en favor de l'ús de la llengua catalana: la Norma.
Tanmateix, després de la Norma va optar per fer desaparèixer el ninotaire i dedicar-se en exclusiva a l'empresa familiar del seu cosí Armand Basi.
El seu retorn al còmic es produeix al 2004 amb la publicació d’Els Nin. Memòries a llapis d'una família catalana, un recorregut en vinyetes en blanc i negre a través de la genealogia familiar dels Nin i on hi apareixen Andreu Nin (líder del POUM) i l'escriptora Anaïs Nin.
Tres anys després, el dibuixant inicià el projecte Cròniques a llapis, per explicar la història del país a través d'una sèrie de novel·les gràfiques que traslladen de manera molt lliure clàssics literaris a la realitat catalana: Montecristo 1941 amb la Barcelona franquista, El guepard 1970 i els anys de la Transició, Barcelona 1931 la Segona República, etc.
En la darrera dècada es dedicà a les novel·les gràfiques amb episodis històrics: La guerra dels besavis amb la guerra dels carlins, La fira de les vanitats : de la febre d'or a la bomba del Liceu amb la burgesia barcelonina de finals del segle XIX. I a estudiar figures històriques com: el Noi del Sucre a El Noi : vida i mort d’un home lliure, Joan Pujol a Garbo : l'espia català que enganyà Hitler o Andreu Nin a Andreu Nin. Seguint les teves passes.
La seva darrera obra fou Rossinyol que vas a França per visitar les trinxeres de Charleroi durant la Primera Guerra Mundial, un homenatge a La muntanya màgica de Thomas Mann.
Descansi en pau
A la Biblioteca trobareu algunes de les seves obres:
Més informació i descobreix més de la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada