25 d’octubre 2011

Amazonas


L'Amazones, sinònim d'aven-tura en estat pur, és una destinació desafiant i gratificant per a qualsevol viatger. Canvia els embussos de la ciutat per un passeig en vaixell al costat dels dofins rosa, abandona l'aire condicionat a favor de les brises carregades d'aromes de fruites exòtiques, fuig del supermercat per pescar piranyes.


En aquesta guia podreu trobar informació privilegiada sobre els parcs nacionals de l'Amazònia, els millors recorreguts, allotjaments i restaurants, amb la finalitat de crear una obra essencial que ofereixi les eines necessàries per planificar el viatge de la teva vida. La selva t'espera, descobreix el secret de passar una nit única dormint sota les estrelles en una hamaca, aprèn a distingir la brillantor dels ulls d'un mussol i el d'un jaguar, visita els poblats indígenes de l'Amazònia.

20 d’octubre 2011

Los Intocables

A Chicago només regeix la llei imposada per Al Capone, que no repara en mètodes per tal de controlar tot el tràfic d'alcohol. Eliot Ness, inspector de policia, arriba a la ciutat amb l'objectiu principal de desemmascarar i detenir Capone. Les seves primeres gestions fracassen estrepitosament, ja que tant la policia com la premsa estan subornats. La trobada amb un honrat i valent policia, Malone, li aixeca la moral, i tots dos, ajudats per altres dos companys, un aspirant a policia i un comptable, inicien la persecució del mafiós i dels seus homes. Capturen a un d'ells amb un comprometedor llibre de finances. La resposta del capo és immediata i liquida en un ascensor al seu home i al comptable del grup de Ness.Amenaza la família de l'inspector i fins i tot acaba amb la vida de Malone. Però les pistes estan donades i Ness, al costat del aspirant a policia aconsegueixen detenir, en una arriscada operació a l'estació de Chicago, al comptable d'Al Capone que li delatarà en els tribunals, i encara que el jurat estigui comprat, el jutge aconseguirà ficar al capo a la presó.

17 d’octubre 2011

Carta Blanca


Aquesta novel·la comença amb la Guerra del Marroc, a principis dels anys vint, i es tanca amb la Guerra Civil, en plena dècada dels trenta. No obstant això, més enllà de narrar amb nitidesa i profund realisme els avatars del protagonista, Juan Faura, en ambdues guerres, és, sobretot, la història d'una passió que va més enllà del temps, de la destinació i del dolor, d'un desamor tan intens que el portarà a desfogar la seva amargor en una campanya suïcida a la que no espera tan sols sobreviure. Però ho farà, i l'home despullat en què s'ha convertit es retrobarà amb el seu passat i descobrirà que no pot escapar d'ell, perquè les empremtes que deixa en l'ànima el veritable amor per un altre són les que ens conformen, les que ens guien, marcat inevitablement pel desencant.
Carta blanca ens mostra una història valenta, descarnada, profundament apassionada, que indaga en el nostre passat i ens ofereix la figura carismàtica i aclaparadora d'un antiheroi immers en una època convulsa on s'extremen els sentiments i l'autèntica rellevància dels nostres actes.

14 d’octubre 2011

La cuina surrealista. Delicatessen de Salvador Dali

Dalí tenia una especial preferència per alguns dels plats mariners més característics de la costa. Molts d’ells formen part d’aquest repertori típicament surrealista que són els plats de “Mar i Muntanya”, els més originals que ha produït la cuina catalana i base de la creativitat de cuiners universals com Ferran Adrià. A més, Dalí incorpora a la seva obra nombrosos elements iconogràfics referents al menjar: del peix als ous, de les mongetes al pa, passant per les garotes, el parament de taula o les deliqüescències d’inspiració culinària. A Dalí, doncs, li agradava la cuina i, particularment, la cuina del país, que sovint feia compartir als seus amics. Tot això és el que trobarem en aquest llibre, a cura del màxim especialista en el tema, l’escriptor gastronòmic Jaume Fàbrega.

05 d’octubre 2011

El Orden de las Cosas


El Orden de las Cosas és un curtmetratge que ha aconseguit generar més sensacions en el meu interior que moltes pel·lícules que ja he vist. Per a mi és la prova definitiva que la durada d'una pel·lícula, si és bona, no importa. Si en 20 minuts aconsegueixes arribar a l'espectador de manera més rotunda que en 2 hores, no cal fer un llargmetratge. I a l'hora de transmetre sensacions, poques històries hi ha millors que la d'aquest curtmetratge.
Aquest curtmetratge va ser nominat a millor curtmetratge de ficció en els Premis Goya, cosa que no em sorprèn en absolut. No donaré més pistes, vull que ho veieu, és tot un món ple de sensacions. .

usuari/s connectats