22 de desembre 2010

"Capitanes de Abril"


La nit del 24 al 25 d'abril de 1974, suboficials de l’exèrcit portuguès inicien una revolta contra el règim de Salazar. La seva gesta passarà a la història com "la revolució dels clavells". La pel·lícula recrea la història del capità Salgueiro Maia, un dels protagonistes de l'esmentat aixecament militar que va acabar amb la dictadura salazarista.

Us presentem aquesta novetat de la secció d’audiovisuals de la biblioteca dirigida per la Maria Medeiros l’any 1999. És un petit homenatge a la democràcia, aconseguida amb més clavells que fusells per homes que en molts casos la història ha oblidat. 

Novetats a la planta baixa: pel·lícula 16 CARRERS

El detectiu de policia de Nova York Jack Mosley (Bruce Willis) rep una missió aparentment senzilla. El delinqüent Eddie Bunker està citat per testificar davant un gran jurat i l'ha de traslladar de la cel.la al jutjat, a 16 carrers de distància. Quan Jack, que té seriosos problemes amb l'alcohol, fa seure Eddie al seient de darrere del seu cotxe, no s'adona que els segueix una furgoneta. Jack decideix parar davant una botiga de licors per comprar-se l'esmorzar. De cop Eddie, que és dins del cotxe, es troba amb una pistola que li apunta al cap. En un segon, el senzill viatge al centre de la ciutat es converteix en un malson per a tots dos.

21 de desembre 2010

"Maus"

Maus és la història d'un supervivent d'Auschwitz, Vladek Spiegelman narrada al seu fill Art, l'autor del llibre. Però a més, en Maus l'autor també realitza un retrat del seu pare en l'actualitat (en el moment en què s'entrevista amb ell perquè li relati els seus records de la guerra) així com de la seva difícil i tibant relació amb ell. A Maus, Spiegelman va més enllà de l'Holocaust per a instal·lar-se a la psicologia del supervivent en un intent de desfer l'embolic de la seva relació patern-filial, de l’ombra d’una mare suïcida i del fantasma d'un germà  qui mai va conèixer.

L'autor construeix les línies del relat fent que les vinyetes d'una narració interrompin el flux de l'altra, com correspon al que en el fons és un relat oral. Aquest recurs i el fet de dibuixar als jueus amb caps de ratolí i als nazis amb caps de gat ajuden a l'autor a conservar el distanciament i la seva professionalitat com a creador de còmics.

Art Spiegelman no  jutja els fets, només els dona cos en imatges per explicar-los de la millor manera possible. Art Spiegelman només es permet expressar obertament les seves emocions en el còmic: "Presoners al planeta infern. Un cas clínic ", dibuixat per Art Spiegelman per relatar els esdeveniments posteriors al suïcidi de la seva mare, inclòs en MAUS i llegit i comentat pels personatges. En el fons hi ha dos Art Spiegelman diferents: el dibuixant professional de còmics que coneix el seu ofici, i el fill que pateix, plora i dorm al costat del seu pare al terra la nit del suïcidi

Maus està considerat unànimement per la crítica com un dels millors còmics de la història. A més, es tracta d'un dels escassos còmics que no només transcendeix al gran públic sinó que ho va fer amb un reconeixement notable: va rebre un dels prestigiosos Premis Pulitzer el 1992, una beca de la Fundació Guggenheim i va donar lloc a una exposició al Museu d'Art Modern de Nova York.

La història, com totes les d'aquest tipus, és amarga i està plena de crueltats. És difícil dir el que se sent en llegir-la, difícil expressar com un passa del rebuig inicial a la més intensa compenetració amb el relat.

En definitiva, MAUS és una exploració fascinant d'una tragèdia, el relat d'una supervivència amb tot el que això significa per als que no van sobreviure, una crònica de petits actes de bondat que van salvant vides, registre de crueltats on la fredor encara ens esgarrifa. I, també , una obra mestra del còmic.

Novetats musicals a la planta baixa

A la planta baixa de la nostra biblioteca podeu trobar les novetats musicals del mes de desembre com son les següents: B.A.M!, Gainsbourg, The Gaslight Anthem, George Onslow, Colombia!, The White Striper......



20 de desembre 2010

"La biblioteca de los libros perdidos"

Aquest llibre és una curiosa mescla de novel·la policíaca, assaig històric i informe, la primera guia del que va poder ser i no ho fou a la literatura. Amb una prosa atractiva, l'autor ens descriu amb tot tipus de detalls les fascinants obres perdudes de grans autors coneguts: Heracles, l'escenògraf d'Aristofan fou una de les comèdies perdudes del dramaturg; Treballs d'amor guanyats va ser potser una continuació de Treballs d'amor perduts, obra de Shakespeare; Nikolai Gogol va cremar la segona meitat d'Almes mortes després d'una conversió religiosa que el va convèncer de que la literatura era paganisme; alguna de les mil pàgines del manuscrit d'L'esmorzar nu de William Burroughs foren robades i venudes per uns bàndals. Aquests i molts altres escrits constitueixen sens dubte la història de la literatura d'un món paral·lel perdut.

17 de desembre 2010

"El cassó del Gerard"

Isabelle Carrier, amb paraules senzilles i unes il·lustracions tendres i divertides, recrea el dia a dia d'un nen diferent: les seves dificultats, les seves qualitats, els obstacles que ha d'afrontar. El cassó del Gerard omple un buit, commou el lector, sigui de l'edat que sigui. Però el que més crida l'atenció és la senzillesa del dibuix i del concepte. 

És aquesta una gran recomanació d'un conte metafòric per a parlar de les diferències als més petits.

Isabelle Carrier és francesa i va néixer el 1964 a Voiron (Isère, als Alps). Va estudiar a l'escola superior d'Art d'Estrasburg (Arts Décoratifs) abans de dedicar-se a escriure i il·lustrar llibres per a nens. Quan li falten idees per a crear un àlbum, s'inspira en les de Jérôme Ruillier, el pare de les seves dues filles, també autor i il·lustrador, i llavors fan llibres junts.

Aquí us fiquem uns quants exemples de les il·lustracions del conte:
 
  


16 de desembre 2010

"Cor delatat. Antologia poètica comentada"

Aquesta antologia s'adreça als lectors que vulguin iniciar-se en la poesia de Carles Riba. A més de la selecció de poemes i el material complementari pensat per a aquest públic, cada poema s'acompanya d'una paràfrasi que fa de comentari i ajuda a entrar en la comprensió del text poètic. Així mateix, l'antologia ofereix diverses propostes didàctiques per treballar a fons alguns dels poemes.

La poesia de Carles Riba és una de les més riques i elaborades de la nostra literatura, i també una de les que segueix una evolució més canviant. Aquesta antologia mostra una panoràmica completa de la producció poètica ribiana: des dels poemes amorosos de joventut, encara amb un punt d'ingenuïtat; passant per la poesia més complexa formalment, però de gran intensitat, d'abans de la guerra; per mostres de la producció de l'exili, com algunes de les Elegies de Bierville, fins a poemes de la maduresa i la vellesa, que combinen la temàtica religiosa amb l'exaltació més vitalista.

L'estudi preliminar i els comentaris són de Jordi Malé, professor de literatura catalana a la Universitat de Lleida. La biografia de Carles Riba està elaborada per Carles-Jordi Guardiola, editor de l'epistolari ribià.

15 de desembre 2010

Novetats a la Planta Baixa: Còmics

 Us presentem les novetats d'aquest mes de desembre, són molt interessants:
 

Voltes al Dial

Ahir vam fer un altre programa de Voltes al Dial a Ràdio Sant Vicenç. A l'espera de que pengin al seu servidor aquest últim espai radiofònic, us fiquem l'interesant programa dut a terme el dia 16 de novembre, on sota la moderació del Dani Garcia, vam seccionar el programa en dos blocs: en el primer, l'Àngels Garcia (que la podeu trobar cada dia en la Secció de Préstecs de la Biblioteca) i el Ferran Rodríguez, ens van fer una lliçó magistral sobre el món del còmic i de les novel.les gràfiques que tenim en préstec (i fins i tot de les que no tenim!). En la segona part del programa, la Judith Arlandis ens va parlar de les revistes infantils que més èxit tenen entre els nostres "peques". I tot això, amenitzat per les recomanacions musicals de l'Àngels.

"Casa Santa Eulàlia"


Tal i com vam parlar ahir al nostre programa de ràdio Voltes al Dial, us recordem que aquest dijous a les 17:45 hores us esperem a la Biblioteca Les Voltes per a la presentació de l'exposició de la Casa Santa Eulàlia.

14 de desembre 2010

"El arte de volar"

"Smoking Room"

Ja teniu a la vostra disposició a la Biblioteca la pel.lícula Smoking Room, on se'ns parla d'una sucursal d'una empresa americana la qual es veu obligada a imposar la prohibició de fumar dins les seves oficines. A partir d'ara, qui vulgui fumar dins l'horari laboral ho haurà de fer al carrer. Un dels treballadors d'aquesta petita oficina comença a recollir signatures contra aquesta nova imposició. El que pretén l'empleat és que s'habiliti una habitació desocupada com a sala de fumadors o, tal com en diuen els americans, una smoking room. Aparentment, tota la resta de companys de feina hi estan d'acord...

Aquesta pel.lícula sorgeix d'una sitcom de la televisió britànica BBC creada per Brian Dooley, per la qual va rebre el Premi Bafta l'any 2005. Educat al Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge, també va contribuir l'any 2007 a la col.lecció d'històries curtes Doctor Who, la sèrie de televisió de ciencia ficció de més duració.

13 de desembre 2010

"En construcción"

Gran estampa de la realitat, diàlegs i imatges de gent autèntica, pura vida quotidiana: rutina i falta d'expectatives. En construcción de Josep Lluís Guerín es una pel.lícula-documental desalentadora i cruel en la qual el director cedeix la seva veu al poble. Situada en la construcció d'un edifici del barri del Raval per a crear un retrate fidedigne d'un estrat estigmatitzat socialment, però al qual sap treure'n la seva bellesa, crea una poesia que dota a aquesta pel.lícula d'una qualitat poc convencional.

Josep Lluís Guerín, antic professor dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, forma part actualment de l'equip docent del Màster en Documental de Creació que s'imparteix a l'Institut d'Educació Continua de la mateixa universitat. Guardonat l'any 1999 amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya, l'any 2001 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinematografia, concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya.

10 de desembre 2010

"Mi vecino Totoro"

Mi vecino Totoro és una pel.lícula animada dirigida per Hayao Miyazaki el 1988. Ens parla d'un esperit del bosc conegut pel nom de Totoro. Retrat de la vida rural japonesa, ens presenta la vida d'un professor universitari que es trasllada amb les seves dues filles a una casa a prop d'un bosc, mentre la seva dona es recupera de tuberculosi en un sanatori rural. Les seves filles descobreixen l'existència dels conillets de la pols, i d'aquesta manera aprenen que existeixen éssers que no es poden veure. Mei, de quatre anys d'edat, resulta fascinada al trobar dos petits esperits i es determina a trobar al rei del bosc, en Totoro, que habita dins l'arbre més gran i antic de tots.

El director Hayao Miyazaki, nascut el 1941, és un destacat realitzador japonès i cofundador de l'Estudi Ghibli, juntament amb Isao Takahata. És considerat un dels grans mestres de l'animació japonesa des de fa anys. És també el director de conegudes pel.lícules d'animació com El viaje de Chihiro, La princesa Mononoke, Porco Rosso o El castillo ambulante.

"Salvador Puig Antich"

Avui ens complau presentar-vos una de les moltes novetats que tenim a la vostra disposició a la Biblioteca: la pel.lícula Salvador (Puig Antich), dirigida per Manuel Huerga i basada en la novel.la Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich, escrita pel periodista Francesc Escribano, i que també teniu disponible a la secció de biografies de la Planta 2.

Salvador narra la crònica dels esdeveniments que van portar a la condemna a mort i a l'execució del jove anarquista Salvador Puig Antich, membre del Moviment Ibèric d'Alliberament, acusat de la mort d'un policia i com el règim franquista es negà a donar-li l'indult i l'executà a garrot vil.

09 de desembre 2010

"L'accident de madame Delacroix"

Des de la mort dels seus pares, la Sara i el seu germà adolescent s'han d'espavilar sols. Un dia, és escollida per fer de jurat en un cas d'assassinat frustrat. L'acusat és un jove artista que suposadament hauria intentat matar la senyora Delacroix, la propietària d'una galeria d'art. El jove és absolt per falta de proves, però la Sara ha quedat tan trasbalsada per les revelacions que s'han fet durant el judici que no es pot treure del cap una pregunta: què s'amaga darrere la imatge respectable de la senyora Delacroix? I decideix investigar pel seu compte.

Oriol Vergés (Barcelona, 1939). Fa més de trenta anys que es dedica a la docència i a escriure, sobretot per al públic jove. Fins ara, té més de seixanta títols publicats, i la seva obra ha rebut diversos premis, ja de bon començament: el Folch i Torres 1977 amb La ciutat sense muralles; el Joaquim Ruyra 1978 amb El superfenomen; i quatre cops el Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil pels títols L'abat Oliba (1976), El superexecutiu (1978), i les col.leccions "Les arrels. L'aventura i la història" (1985) i "Una vegada hi havia..." (1989).

03 de desembre 2010

"Fábulas" d'Esop

A pesar de la seva brevetat i senzillesa, pocs relats han sigut tant populars al llarg de la història d'Occident com aquest conjunt de faules atribuïdes a Esop. Les faules es basen en històries simples, protagonitzades per animals amb un missatge moral clar i on l'objectiu és fomentar determinades virtuts o aconsellar com s'ha de comportar una persona en la vida quotidiana. Segur que coneixereu alguna de les faules més famoses: la cigala i la formiga, el corb i la guineu o la llebre i la tortuga. No obstant això, no tan sols és recomanable tornar-les a llegir sinó també descubrir aquelles que no coneixeu, igual o tant instructives com les altres.

Poques dades existeixen sobre la biografia d'Isop; ja en l'època clàssica la seva figura real es va veure envoltada d'elements llegendaris i, fins i tot, s'ha posat en dubte la seva existència per alguns historiadors. Les seves rondalles s'utilitzaven com a llibre de text a les escoles i fins i tot Plató ens va dir que Sòcrates es sabia de memòria els apòlegs d'Esop. Segons una tradició molt difosa, va néixer a Frígia (on Esop és un riu), tot i que hi ha qui el fa originari de Tràcia, Samos, Egipte o Sardes. El que sí sabem del cert és que va viure a la Grècia del segle VII a.C. i que va ser un esclau el qual va viatjar molt amb el seu amo, el filòsof Jantó.

02 de desembre 2010

"Bergman Essential"

Tenim a la Planta 0 de la Biblioteca un recopilatori del cinema de Ingmar Bergman. Són cinc pel.lícules de la seva època més creativa: El Séptimo Sello, El Manantial de la Doncella, Fresas Salvajes, Gritos y Susurros y Sonata de Otoño.

La religió està present de forma omnipresent dins l'obra de Bergman, seguint un recorregut personalíssim, d'evolució autobiogràfica. L'autor conserva el traumatisme d'una educació rígida que aflora en algunes de les seves obres. És recurrent el fet que en la gran part de la seva filmografia els personatges caminin per senders envers a si mateixos, des de la profunditat de la seva ànima i de la pròpia consciència. Són recorreguts íntims, enigmàtics i que provoquen en els espectadors experiències inquietants, donat que el dramatisme que hi ha en les històries implica despullar la pròpia ànima. Algunes de les seves històries acaben en la bogeria o en la mort, i en d'altres els personatges accepten i comprenen la seva realitat com si fos una revelació que il.lumina i modifica el curs de les seves vides.

Sinopsi de les pel.lícules:

  • El Séptimo Sello. A la Suècia del segle XIV, un cavaller turmentat i ple de dubtes torna al seu castell després d'inútils lluites a les Creuades, però la Mort es presenta reclamant-lo. Amb l'esperança d'obtenir alguns coneixements abans de morir, el cavaller desafia la Mort a una partida d'escacs.
  • Fresas Salvajes L'eminent professor de física Isak Borg, de seixanta i pocs anys, es disposa a rebre a la ciutat de Lund el títol Doctor Honoris Causa. El viatge que realitza fins a la ciutat li serveix per repassar la seva vida, donant sentit a l'experiència, meditant sobre la maduresa i el camí fins la vellesa, la incomunicació i les relacions paterno-filials.
  • El manantial de la doncella. Com cada estiu, una donzella ha de fer una ofrena de veles a l'altar de la Verge. El rei Töre envia la seva filla Karin acompanyada per la Ingrid, una jove que no simpatitza gaire amb la princesa. A mig camí, la Ingrid no vol continuar i deixa a la Karim sola enfront els perills del bosc.
  • Gritos y Susurros. Tres germanes amb vides molt diferents, la Karen, la Maria i l'Agnes, es reuneixen a la casa familiar per passar juntes els últims dies de la vida de l'Agnes, que pateix un càncer. Les acompanya una vella serventa, l'Anna. Les dones havien estat molt unides durant la infantesa, però amb el temps han anat perdent el contacte i la capacitat de demostrar-se tendresa.
  • Sonata de Otoño. Charlotte és una famosa pianista que es lliura a la seva carrera. No ha vist la seva filla des de fa set anys. Una trobada feliç i plena d'il.lusió entre mare i filla acaba convertint-se en un tens dol en el qual afloren les rancúnies acumulades al llarg de tota una vida.

"Blanco nocturno"

Tony Durán, un estrany foraster, nascut a Puerto Rico, educat com un norteamericà a Nova Jersey, fou assassinat a començaments dels anys setanta en un poble de la província de Buenos Aires. Abans de morir, en Tony ha estat el centre d'atenció de tots, l'admirat, el vigilat, el diferent però també el fascinant. A partir del crim, aquesta novel.la policíaca muta, creix, i es transforma en un relat que s'obre i es lliga en arqueologies i dinasties familiars. El centre lluminós del llibre del qual el seu títol ens porta a la caceria nocturna, és en Luca Belladona, constructor d'una fàbrica fantasmal perduda enmig del camp que persegueix amb obstinació un projecte demencial. L'aparició de l'Emilio Renzi, el tradicional personatge de Piglia, li dóna a la història una conclusió irónica i commovedora.

Ricardo Piglia (Adrogué, Buenos Aires, 1940), professor de literatura llatinoamericana a la Princeton University, està unànimement considerat un clàsic de la literatura argentina actual.

El llibre comença d'aquesta manera: "Tony Durán era un aventurero y un jugador profesional y vio la oportunidad de ganar la apuesta máxima cuando tropezó con las hermanas Belladona. Fue un ménage à trois que escandalizó al pueblo y ocupó la atención general durante meses. Siempre aparecía con una de ellas en el restaurante del Hotel Plaza pero nadie podía saber cuál era la que estaba con él porque las gemelas eran tan iguales que tenían idéntica hasta la letra. Tony casi nunca se hacía ver con las dos al mismo tiempo, eso lo reservaba para la intimidad, y lo que más impresionaba a todo el mundo era pensar que las mellizas dormían juntas. No tanto que compartieran al hombre sino que se compartieran a sí mismas."

01 de desembre 2010

"Las aventuras del valeroso soldado Schwejk"

Las aventuras del valeroso soldado Schwejk, de Jaroslav Hasek pot ser l'obra més coneguda de la literatura txeca. Constitueix una sàtira mordaç i divertida envers l'absurd de les guerres. El protagonista, Schwejk, amb astut desemparament i subtil bogeria, porta a terme una guerra privada envers la maquinària militar, com un Sancho Panza durant la I Guerra Mundial. Emplenant l'estupidesa amb refinament maquiavèlic és capaç de transformar qualsevol circumstància o orde militar en un absurd desenllaç.

Aquest llibre de sis-centes pàgines d'anècdotes absurdes i trampes pròpies de la novel·la picaresca podrien fer-se pesades si l'argument no avancés, però una pàgina darrera l'altra no et deixa parar de riure. Tots els personatges es desesperen al voltant del valerós soldat Schwejk qui, polit complidor de les ordres rebudes, aconsegueix infal·liblement l'efecte contrari, és a dir, que res arribi a bon port. Una exquisida dosi d'innocència angelical on el càstig no serveix perquè empitjora les coses i fa caure en el més absolut dels ridículs als seus superiors.

Sinopsi: Estiu de 1914. A Saravejo assassinen l'hereu de la Corona. A una tasca de Praga, un ciutadà anomenat Schwejk desaprofita l'ocasió de mantenir-se callat davant d'un policia de "la secreta". Acaba a la comissaria, on sincer i xerraire, en poc temps aconsegueix que l'envïin a un manicomi (ple aquest de malalts imaginaris poc entusiasmats amb la idea de morir a major glòria de l'Emperador). Després de passar per varis calabossos i tribunals, acaba d'assistent d'un capellà castrense, encara més amic de l'alcohol que ell (és l'amo ideal per a tal criat), però el perd jugant a les cartes; el tinent guanyador no sap la joia que acaba d'aquirir. El nou assistent, a base de ficar la pota, aconsegueix que els envïin al front de la batalla. Schwejk emprén el periple armat d'una innocència infinita i amb molt de seny, qualitats que aviat l'etiqueten de babau integral i el fan relacionar amb els seus superiors de manera ideal (és molt disciplinat), siguin carcellers, oficials, policies o sàdics, corruptes i deficients. Ningú podrà amb Schwejk.

La combinació d'obediència cega, estupidesa aparent, sentit comú, una absoluta falta d'amor propi i una generosa bondat, és el que fa de Schwejk un personatge digne per llegir i recordar.

"Maleeixo el riu del temps"

Un home de trenta-set anys agafa el ferri per reunir-se amb la seva mare malalta. La casa on comparteixen uns dies intensos de tardor és la mateixa on estiuejaven abans. Amors incondicionals i somnis d'una vida millor han estat emportats pel riu dels anys; queda, forta com una resclosa, la relació entre una mare vital i el seu fill vulnerable, turmentat i seduït pel Temps.

Nascut el 1952, l'escriptor norueg Per Peterson va treballar uns quants anys com a obrer, llibreter i traductor, abans de fer el seu debut literari el 1987 amb la col.lecció de relats Cendra a la meva boca, sorra a les meves sabates. El 2003, la seva novel.la Salir a robar caballos va conquerir els lectors i els màxims guardons literaris d'arreu del món, com el Premi de Literatura de la Crítica Noruega. Les influències les trobem en el seu compatriota Knut Hamsun i en el norteamericà Raymond Carver.

Maleeixo el riu del temps és la sisena novel.la de Per Petterson i la primera que se li tradueix al català.

30 de novembre 2010

"Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Barça"

Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va néixer Pep Guardiola conserven els tocs insistents d'aquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als Reis Mags. El futbol, des dels tres anys, és el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, però a l'escola en Pep és aplicat i bon minyó. S'envolta sempre de gent més gran i ho xucla tot com una esponja. Quan deixa el poble per ingressar a la Masia del Barça, s'enyora una mica però aviat empeny el món amb peus i cames.

Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comença una carrera de futbolista que acaba a l'altra banda de l'Atlàntic. Tossut i llest, hàbil i autodidacte, obsessiu i perfeccionista, es fica al cap que serà entrenador. Coneix i admira Martí i Pol i Lluís Llach, però l'amistat amb David Trueba és còmplice i absoluta. No se sent símbol de res, ni l'eixorden els aplaudiments, perquè ensuma que els elogis d'avui seran les clatellades de demà.

Lectures a l'Ascensor

29 de novembre 2010

Club de Lectura Prometeus

Després de la tertúlia de divendres passat del Club de Lectura Prometeus, on vam parlar del llibre Firmin de Sam Savage, us recordem que la propera trobada la farem el 17 de desembre a la mateixa hora de sempre (a les 19.00 h.) per parlar de la novel.la La solitud dels nombres primers, del torinès Paolo Giordano, obra primera del recent llicenciat en Física Teòrica i bella metàfora de la dolorosa i commovedora història d'Alice i Mattia.

Aquí us deixem el primer paràgraf del llibre per a que en feu un tast: L'Alice Della Rocca odiava l'escola d'esquí. Odiava el despertador a dos quarts de vuit del matí fins i tot durant les vacances de Nadal i el seu pare, que l'observava mentre ella esmorzava i feia ballar nerviosament la cama sota la taula, com si digués vinga, afanya't. Odiava els leotards de llana que li feien pessics a les cuixes, les manyoples que no li deixaven moure els dits, el casc que li aixafava les galtes i se li clavava a la mandíbula, i finalment aquelles botes, sempre massa petites, que la feien caminar com un goril.la.

"Crepúsculo. La novel.la gràfica"

Us presentem l'última novetat del món de les novel.les gràfiques que tenim a la vostra disposició: Crepúsculo, la novela gràfica. Amb la riquesa de les ilustracions de Young Kim i la meticulosa revisió de Stephenie Meyer, Crepúsculo. La novela gráfica ofereix una original e inesperada visió de la saga, que genera nova vida en aquest atractiu fomat. Llegiu-lo, us agradarà.

26 de novembre 2010

"La llarga nit feudal"

Avui us presentem una altra novetat d'aquest mes, en aquest cas un assaig sobre l'organització i el funcionament de la societat i l'economia del territori català en els llargs temps feudals, des de la fi del món antic fins a la implantació, ja al segle XIX, d'una aparença de sistema liberal parlamentari: La llarga nit feudal de Gaspar Feliu.


Gaspar Feliu (Mollerussa, 1942) és catedràtic emèrit de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, president de la Societat Catalana d'Estudis Històrics i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva recerca, iniciada en l'àmbit de l'Època Contemporània, s'ha centrat en la història econòmica i molt especialment en la formació del feudalisme durant l'alta Edat Mitjana, encara que els seus estudis sobre la pagesia i el règim senyorial s'allarguen fins a l'Època Moderna.

24 de novembre 2010

"Quatre carpetes marrons"

Jordi Martínez té trenta anys i és periodista, el seu lloc de treball és molt precari i el seu caràcter té una inevitable tendència a la indisciplina. La combinació d'ambdues circumstàncies fa que hagi estat acomiadat del diari on treballava com a redactor. La seva vida sentimental tampoc és gaire lluïda. Està enamorat d'una noia de casa bona, que vol casar-se amb ell i tenir fills, però ell no en té gens de ganes... D'altra banda hi ha una noia francesa que n'està enamorada sense demanar-li res a canvi, cosa que li fa tenir mala consciència. Sortosament, en Jordi rep la comanda de fer de negre d'un escriptor oficial, mandrós i consagrat, en Donzell, que ha d'escriure una biografia hagiogràfica d'un poeta català, en Pujol i Alemany, a qui determinades forces polítiques del país volen promoure a la candidatura del Premi Nobel de Literatura.

Ambientada en una Barcelona reconeixible i a vegades una mica inquietant, les peripècies del protagonista ens condueixen per una inexpugnable xarxa de velles amistats i veritats mig ocultes que a molts lectors els resultarà inevitablement propera.

Toni Rodríguez Pujol va néixer a Barcelona el 1946, és llicenciat en Dret i en Periodisme, i actualment és soci director d'una agència de comunicació que va fundar l'any 1990. Obtingué l'any 1986 el Premi de Periodisme Ciutat de Barcelona. Actualment impulsa un ambiciós programa de gestió de la memòria.

23 de novembre 2010

Exposició contra el maltractament a les dones


Des del dilluns 22 de novembre hi ha una exposició a la Biblioteca, a la Sala d'Actes, que fa refèrencia a la Violència contra la Dona, en la qual s'exposen els conflictes socials que afecten a les dones amb una sèrie de panells explicatius, així com les maneres que tenim per fer front als problemes i a la violència masclista.

   

Novetats Musicals a Les Voltes

Us convidem a escoltar les novetats musicals d'aquest mes a la Planta Baixa de la nostra Biblioteca, com el nou disc dels Chemical Brothers, una nova cantant francesa que es diu Zaz, un grup mític com The Drums, música funk africana i una gran diversitat musical que tenim a Les Voltes. Us mostrem alguns àlbums que tenim:


            

    

usuari/s connectats