Salta al contingut principal

Hiner Saleem: "Tierra de Paprika"

Pel·lícula situada en una de les zones més delicades d'Orient Pròxim, el Kurdistan, zona fronterera entre l'Iran, l'Iraq i Turquia. Una zona i una població castigada per quaranta anys d'interminables conflictes on ja ningú creu en la llei i l'ordre, a excepció del comandant Baran, que ha passat la meitat de la seva vida lluitant a la guerra, i qui coneix a la nova professora del col·legi inaugurat recentment.

Tot pot transformar-se, encara que sigui en un lloc tan escalabornat com aquest. Ens trobem davant un Thriller fronterer, que sorprèn per la seva fotografia, amb ressons de western que descriu el moment històric d'aquesta remota regió.

Ha obtingut els premis Secció oficial (Un Certain Regard) al Festival de Cannes 2013 i el Hugo de Oro (millor pel·lícula) al Festival de Chicago 2013.
La direcció i el guió d’aquesta pel·lícula francesa fou a càrrec de Hiner Saleem, fotografia per Pascal Auffray i entre el repartiment hi ha Arlan Korkmaz i Golshifter Farahani.

Podeu visualitzar-la gratuïtament a l’eBiblio.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

"Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Barça"

Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va néixer Pep Guardiola conserven els tocs insistents d'aquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als Reis Mags. El futbol, des dels tres anys, és el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, però a l'escola en Pep és aplicat i bon minyó. S'envolta sempre de gent més gran i ho xucla tot com una esponja. Quan deixa el poble per ingressar a la Masia del Barça , s'enyora una mica però aviat empeny el món amb peus i cames. Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comença una carrera de futbolista que acaba a l'altra banda de l'Atlàntic. Tossut i llest, hàbil i autodidacte, obsessiu i perfeccionista, es fica al cap que serà entrenador. Coneix i admira Martí i Pol i Lluís Llach , però l'amistat amb David Trueba és còmplice i absoluta. No se sent símbol de res, ni l'eixorden els aplaudiments, perquè ensuma que els elogis d...