Salta al contingut principal

Elena Ibáñez: "Las algas que comemos"

Un dels reptes als quals s'enfronta la societat en el segle XXI és el de ser capaç d'alimentar una creixent població mundial, i les algues —un dels recursos marins més abundants i menys explotats— són una possibilitat per a  pal·liar aquest problema. El seu ràpid creixement i la seva facilitat per adaptar-se al medi poden permetre la producció a gran escala d'alguns components importants des de el punt de vista nutricional, a més de substancies d'activitat biològica que ajuden la prevenció de certes malalties. L'autora d'aquest llibre Elena Ibáñez, descriu algunes de les característiques úniques que posseeixen les algues, que les diferencien d'altres organismes vius, i que poden ser la base d'una revolució a l'alimentació del futur. 

Podeu llegir "Las algas que comemos" gratuïtament a l'ebiblio.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

"Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Barça"

Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va néixer Pep Guardiola conserven els tocs insistents d'aquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als Reis Mags. El futbol, des dels tres anys, és el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, però a l'escola en Pep és aplicat i bon minyó. S'envolta sempre de gent més gran i ho xucla tot com una esponja. Quan deixa el poble per ingressar a la Masia del Barça , s'enyora una mica però aviat empeny el món amb peus i cames. Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comença una carrera de futbolista que acaba a l'altra banda de l'Atlàntic. Tossut i llest, hàbil i autodidacte, obsessiu i perfeccionista, es fica al cap que serà entrenador. Coneix i admira Martí i Pol i Lluís Llach , però l'amistat amb David Trueba és còmplice i absoluta. No se sent símbol de res, ni l'eixorden els aplaudiments, perquè ensuma que els elogis d...