Passa al contingut principal

Gloria Fuertes: "Me crece la barba"

Amb motiu del centenari del naixement de la poetessa Gloria Fuertes, al 2018 es va presentar una àmplia antologia de la seva poesia per a adults i per a infants. En aquesta obra es reuneix una àmplia mostra de la seva producció poètica, injustament oblidada.
En plena expansió de la poesia a les xarxes recordem a una dona única.

Les crítiques diuen:
«Me crece la barba ha querido a su vez no distinguir entre los poemas dedicados a pequeños y a adultos, pues todos nacen de un mismo impulso: la libertad de pensamiento y la libertad de estilo.»
Mª Ángeles Cabré, La Vanguardia


Podeu llegir gratuïtament Me crece la barba: poemas para mayores y menores de Gloria Fuertes a l'eBiblioCat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)