En la línia de Novecento i Padre Padrone, aquesta pel·lícula d’Ermanno Olmi, està rodada sota la influència de la ideologia demòcrata cristiana. Fou gravada en llengua llombarda, concretament dialecte bergamasc, i interpretada per pagesos de la regió. Una visió a través de quatre famílies de la vida de la pagesia italiana de finals del segle XIX.
Les diferents històries que componen la pel·lícula neixen del món pagès que el director va conèixer en la seva infància, durant tardes a l'estable o al pòrtic amb els seus avis.
Una visió de les condicions de vida de la pagesia, que no va començar a canviar fins a la finalització de la Guerra Mundial.
Una obra mestra amb moments de serena bellesa i de profunda tristesa.
Al 1978 obtingué els premis Palma d'Or i Premi Jurat Ecumènic al Festival de Cannes, Millor pel·lícula als Premis David di Donatello i Millor pel·lícula estrangera als Premis César. I al 1979 Millor documental als Premis BAFTA i Millor pel·lícula estrangera al Cercle de crítics de Nova York.
La direcció i el guió d’aquesta pel·lícula francesa fou a càrrec d’Ermanno Olmi i música de Johann Sebastian Bach i entre el repartiment hi ha Arlan Korkmaz i Golshifter Farahani.
Podeu visualitzar aquest drama italià gratuïtament a l’eBiblio.
Comentaris