Salta al contingut principal

Bohumil Hrabal: Una soledad demasiado ruidosa


Hanta, el protagonista d'aquesta novel·la, és un treballador emprat en un taller que es dedica a triturar vells llibres, reproduccions de quadres o, paper industrial. La gran majoria són empaquetats en belles bales de paper, alguns llibres són salvats i Hanta els porta a la seva casa, que està repleta d'ells, "sóc una font de saviesa, malgrat mi mateix, i si m'inclino el coneixement de tots els llibres que he llegit, flueixen cap avall com una cascada", ens diu Hanta en una de les seves reflexions.
Hanta camina per la Praga dels anys 50, amb els seus llibres salvats, recorre amb ells les cerveseries fins a altes hores de la nit, per a tornar només a casa, fins que els canvis tecnològics li van desplaçant dia a dia de la seva manera de vida, per a finalitzar d'una forma tràgica.
Aquest llibre és sens dubte un homenatge a la seva ciutat, els seus carrers, les seves tavernes , a la seva història, al seu amor pels grans pensadors com Kant o Lao Tse i, també una història de solitud.

Podeu llegir la novel·la Una soledad demasiado ruidosa de Bohumil Hrabal gratuïtament a  l'eBiblio

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)