Biblioteca Les Voltes

  L'escriptor  Milan Kundera  ha mort aquest dimarts a París a l'edat de 94 anys ,  segons han informat la televisió pública del seu país d'origen, la República Txeca.  Conegut principalment per una de les seves novel·les "La insoportable levedad del ser", una novel.la d'amor i gelosia amb l'exili com a rerefons.  Kundera es va exiliar a   França   el   1975 , i sis anys després es va convertir en   ciutadà francès. Va destacar per   les reflexions filosòfiques que introduïa en les narracions, i se'l considera producte d'un país d'elevada cultura però sense llibertats polítiques.  Es va enfrontar a la dictadura comunista del seu país , e n aquest sentit, la seva obra no es pot entendre sense tenir en compte   la història   del país en el que va néixer i va viure durant més de 40 anys, l'antiga   Txecoslovàquia.  

  L'escriptor japonès  Kenzaburo Oe  va morir fa 10 dies, per causes naturals, als 88 anys. Va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1994 amb els arguments de la força poètica de la seva obra o la creació d'un món imaginari on la vida i el mite formen un quadre desconcertant dels problemes de l'ésser humà. Va néixer en 1935 en la prefectura d'Ehime i va estudiar Lletres Franceses en la Universitat de Tòquio. Així mateix, ha destacat pel seu paper actiu en la generació democràtica de la postguerra, oposant-se al militarisme i defenent el pacifisme. La seva primera novel·la, "Arrancad las semillas, fusilad a los niños"(1958), ambientada en els temps de guerra, és un dels seus títols més coneguts. Després va publicar obres com "La presa" o "Una qüestió personal", marcada per la malaltia del seu fill, nascut el 1963 amb hidrocefàlia i autisme. Una malaltia que va ser un altre factor determinant en el contingut i el to de la seva producci...

  Leonardo Padura  (l’Havana, 1955) és el guanyador del  Premi Pepe Carvalho 2023 . Segons ha destacat el jurat:  “Padura és una de les veus més destacades de la literatura llatinoamericana actual. Una veu compromesa amb la literatura i amb Cuba, la gran protagonista de les seves novel·les, tant si són policíaques, com històriques, gèneres en què es mou amb mestria” . Padura és el creador de  Mario Conde , un policia que passa a ser detectiu privat,  i segons el jurat del premi, “hereu, o fins i tot, germà caribeny del personatge de Manuel Vázquez Montalbán ”. Protagonista de títols com ara “Pasado perfecto”, “Vientos de Cuaresma”, “La neblina del ayer” i “Personas decentes”. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes i han guanyat  premis com el    Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, el premi Princesa d’Astúries de les Lletres, Café Gijón, el Dashiell Hammett, el Premio de las Islas 2000 i el Brigada 21 .

  L'escriptor i periodista  Josep Maria Espinàs  ha mort aquest diumenge als 95 anys. Nascut a Barcelona el 1927, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Amb una extensa obra, es va convertir en un referent de la creació literària en català des de la joventut. Espinàs deixa milers d'articles i més de 90 llibres. Una activitat literària que va començar amb 26 anys, amb la novel·la "Com ganivets o flames", amb què va obtenir el  Premi Joanot Martorell . Després va venir el reconeixement internacional, amb la traducció a l'anglès de "Tots som iguals", i el  Premi Sant Jordi ,  amb "L'últim replà". Va ser amic de Josep Pla i de Camilo José Cela, amb qui es va iniciar en la narrativa de viatges. En va acabar publicant una vintena de llibres, recorrent, majoritàriament a peu, bona part de la Península. Una extensa producció en què sobresurten també els llibres de contingut autobiogràfic, com "El teu nom és Olga", de...

  Martí Domínguez  és el guanyador del IV Premi Proa de Novel·la amb  Mater,  una novel·la que barreja ciència-ficció, la biotecnologia i l’humanisme, que es relliguen a través del concepte de maternitat. Ho fa amb una societat lleugerament futura que, obsessionada amb la reproducció, ha delegat la gestació a les màquines. La novel·la probablement aixecarà alguna cella, perquè assenyala temes tan centrals en els debats actuals com la maternitat i la gestació com allò que ens permet mantenir-nos humans en un món de màquines. “M’interessa el futur per entendre el present”, diu l'autor. Domínguez,  que ha recollit el guardó durant una gala a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, demostra una vegada més que és un dels autors més imprevisibles del panorama literari català actual.  

La novel·la negra, un gènere en què predomina la mort com a matèria primera, està de dol. Domingo Villar , un dels seus millors capdavanters en espanyol i gallec, un escriptor que sabia conjugar qualitat amb entreteniment i acceptació popular, ha mort aquest dimecres als 51 anys a l'hospital Álvaro Cunqueiro de Vigo, on havia ingressat dilluns després de patir un infart cerebral. Home generós i tranquil, el seu fort no eren les grans promocions, els focus, el costat més banal del negoci literari en què, tanmateix, es manejava amb la desimboltura i el ritme pausat amb què emprenia també la seva obra. Mentre treballava amb un amic en una petita productora, va començar a pensar una història al voltant de Leo Caldas (el protagonista de les seves novel·les). Un dels seus millors amics el va animar a plasmar-la en un llibre. I ho va fer.

  L’escriptora mallorquina  Maria Antònia Oliver   (Manacor, 1946 - Biniali, 2022)   ha mort als 75 anys, segons ha confirmat l’ Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) . Coneguda per la seva producció de narrativa, Oliver va rebre el  2016 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes   i la Creu de Sant Jordi el 2007. En la  quinzena llarga de llibres  publicats, l'autora va escriure novel·les, contes, teatre, guions i reportatge. A banda de la faceta narrativa, Oliver va destacar en la traducció, l’assaig i la literatura infantil. Nascuda a Manacor el 1946 , des de ben jove es va sentir atreta per la literatura. La primera novel·la que va publicar va ser   Cròniques d'un mig estiu   als 23 anys. Des de 1970 fins l'actualitat, Oliver s'ha fet al seu lloc al món literari i ha arribat a un gran nombre de lectors   tant a Europa com als Estats Units d'Amèrica   amb les traduccions de les seves obres.  L'autora va ser...

  L'escriptor Fernando Marías , guanyador del Premi Nadal el 2001 per la novel.la El niño de los coroneles , va morir dissabte a Madrid als 63 anys. Marías (Bilbao,1958) va estrenar la seva carrera literària a principi dels noranta amb La luz prodigiosa , una novel.la d'un Lorca que vivia més enllà de 1936, i que Miguel Hermoso va dur al cinema. Els darrers temps es va dedicar en cos i ànima a l'adaptació teatral de Los santos inocentes , de Miguel Delibes .  Marías va arribar a ser nominat als Goya en la categoria de millor guió adaptat. Daniel Calparsoro també va traslladar a la gran pantalla una altra obra seva, Invasor .  Els darrers temps es va dedicar en cos i ànima a l’adaptació teatral de  Los santos inocentes , de Miguel Delibes. Marías (Bilbao, 1958) va estrenar la seva carrera literària a principi dels noranta amb  La luz prodigiosa , una novel·la d’un Lorca que vivia més enllà de 1936, i que Miguel Hermoso va dur al cinema. Marías, de nervi cinèfil d...

  L’escriptora i periodista Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, Barcelona, 1966) ha guanyat la 42a edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la seva novel·la Benvolguda. El certamen és atorgat per l’editorial Planeta i està considerat el més important del panorama literari català. La novel·la es publicarà en català a Columna i en castellà i portuguès a Planeta. Moliner, autora de nombrosos articles, contes i relats, s’endú el guardó del premi Ramon Llull amb una novel·la sobre la vida d’una dona en plena crisi existencial. Mitjançant la protagonista Remei, una dona casada que travessa la menopausa i que té una filla preadolescent, Empar ens parla de la maternitat, el pas del temps i la vida matrimonial sota una òptica crítica i realista però també humorística. En paraules de l’autora, amb Benvolguda tenim una crònica gens ‘edulcorada’ d’una etapa vital de les dones i de la qual la Remei té molt per explicar.   

’escriptora Almudena Grandes ha mort aquest dissabte als 61 a causa d’un càncer L'escriptora  Almudena Grandes   ha mort aquest dissabte a l'edat de 61 anys a causa d'un càncer que ella mateixa va anunciar que patia en una columna a  El País  fa aproximadament un mes. Nascuda a  Madrid , Grandes era un dels noms més reconeguts de la literatura espanyola . Es va donar a conèixer el 1989 amb el llibre  Las edades de Lulú , XI Premi La Sonrisa Vertical, i convertit anys més tard en una pel·lícula de  Bigas Luna .  Almudena Grandes era una de les autores en llengua castellana més ben valorades gràcies als seus retrats, cada cop més complexos, dels perdedors de la Guerra Civil espanyola, combativa i de llengua esmolada contra alguns, i, en canvi, amb una empatia espontània amb els seus lectors.    Almudena Grandes és una de les autores actuals en llengua castellana més ben valorades gràcies als seus retrats, cada cop més complexos, dels perde...

  Abdulrazak Gurnah , novel·lista tanzà basat en Regne Unit, va rebre el Nobel de Literatura 2021 "per la seva comprensió inflexible i compassiva dels efectes de l'colonialisme i el destí dels refugiats en l'abisme entre cultures i continents" , va anunciar l'Acadèmia Sueca, que atorga el premi, amb un valor de 10 milions de corones sueques (1,14 milions de dòlars). Nascut a Zanzíbar el 1948, Gurnah es va instal·lar a Anglaterra a finals dels anys seixanta i és autor de novel·les com "Memory of Departure", "Pilgrims Way", "Dottie", "Paradise", "Admiring Silence" o "By the sigui ".  

  L'escriptor Jordi Cussà va morir ahir als 60 anys.    Va debutar amb èxit l'any 2000 amb la novel·la "Cavalls salvatges"   (Columna), on narrava la seva experiència i la seva generació en el món de les drogues als anys 80, especialment l'heroïna.  L'obra va sorprendre el públic i la crítica per les seves innovacions lingüístiques i estilístiques i la irrupció d'un món underground i marginal. Posteriorment va publicar "La serp" i el va seguir un   ritme de publicació intens   amb títols com la novel·la infantil "L'alfil sacrificat" -premi Fiter i Rossell 2002- o "El noi de Sarajevo" -premi El lector de l'Odissea 2009. El 2015 publica "Formentera lady" , on torna a tractar la temàtica de la droga   des d'un altre punt de vista. Un any després es revisa i reedita "Cavalls salvatges".

  L’escriptor  Bernat  Cormand , especialitzat en literatura infantil i juvenil i director de la revista Faristol, va morir ahir  als quaranta-vuit anys , segons que ha informat  L’Altra Editorial . La notícia ha colpit el sector, que ha omplert les xarxes de missatges de dol. Nascut el 1973 en el si d’una família d’artistes —era fill de la il·lustradora  Fina Rifà —,  Cormand  havia estudiat Filologia Catalana i un màster de Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va publicar els àlbums infantils “El dibuixant d’óssos”, “El nen perfecte” i “Els dies feliços” i va il·lustrar, entre d’altres, el llibre “Viatges i flors”, de Mercè Rodoreda . En L’Altra Tribu, de l’Altra Editorial, havia publicat “El cap als núvols”, on narrava la història d’Elies, un nen d’onze anys que ho havia passat malament a l’escola i havia hagut d’aguantar bromes i insults d’alguns companys.

  Emmanuel Carrère ha estat reconegut amb el premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2021, segona vegada -després de Fred Vargas- que el guardó recau en un autor francès. Nascut a París el 1957, ha publicat novel·les com  L'adversari ,  Limónov ,  El regne  i, més recentment,  Ioga  –totes publicades a Anagrama–, on explora les fronteres entre realitat i ficció, sovint situant-se com a narrador i protagonista dels relats. El jurat ha destacat de Carrère que amb els seus llibres ha contribuït a fer "un retrat incisiu de la societat actual" i a "desemmascarar la condició humana". "El que explico de mi als llibres són les misèries quotidianes de tots nosaltres" ,  ha dit l'escriptor.

L'escriptor José Manuel Caballero Bonald , juntament amb Francisco Brines un dels últims membres vius de la generació dels 50 –la de Jaime Gil de Biedma, Juan Goytisolo, Antonio Gamoneda o José Ángel Valente– i  premi Cervantes 2012 , ha mort aquest diumenge al matí a Madrid als 94 anys. Poeta, novel·lista i assagista, Caballero Bonald havia afirmat: "No m'interessa la vida tal com és, perquè per a això trec el cap per la finestra". La poesia era la seva forma de "dissidència del món" L’escriptor José Manuel Caballero Bonald, premi Cervantes l’any 2012, ha mort a Madrid als 94 anys. Nascut a Jerez de la Frontera el 1926, era un destacat membre de l’anomenada Generació dels 50, a la qual també pertanyien José Agustín Goytisolo o Jaime Gil de Biedma.

  La destacada feminista i escriptora egípcia Nawal El Saadawi , una de les veus més arabprominents del feminisme de l’últim mig segle al món àrab, ha mort al Caire. En els seus llibres, sovint partint de les seves pròpies vivències, es va manifestar en contra de la poligàmia, el vel i la desigualtat de drets entre homes i dones al món àrab. Tot i que va tornar al Caire, on residia, el 2011, la seva obra continua prohibida en territori egipci. El Saadwi, que va dedicar bona part de la seva vida a la medicina i la lluita contra la mutilació genital femenina, va ser objecte de censura a Egipte i altres països àrabs per abordar temes considerats tabú, com les dones i el sexe a través de llibres tan significatius com "Dona al punt zero" . El 1981 va ser detinguda juntament amb centenars de figures de l’oposició egípcia per haver criticat el llavors president d’Egipte, Anwar al-Sadat. També va viure en l’exili fora d’Egipte durant diversos anys durant el Govern del su...

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona serà present, un any més, a la  Setmana del Llibre en Català , que enguany es trasllada, de manera excepcional, al Moll de la Fusta de Barcelona per complir amb tots els protocols sanitaris i de seguretat. Aquesta 38 a edició se celebrarà  del 9 al 13 de setembre  i la programació presencial es reforçarà amb una aposta decidida per la difusió digital, i s’estendrà, així, a tot el territori. A La Setmana podràs trobar el llibre que satisfarà el teu desig de lectura

El músic italià Ennio Morricone ha mort aquest dilluns als 91 anys a Roma, segons informen diversos  mitjans italians . Nascut a la capital italiana el 10 de novembre del 1928, Morricone ha sigut un dels grans compositors de bandes sonores, algunes tan emblemàtiques com les de pel·lícules com  La missió ,  Cinema Paradiso ,  Els intocables d'Elliot Ness  i les tres de la  Trilogia del dòlar  de Sergio Leone. Morricone estava ingressat en un hospital romà des de fa dies, després de patir una fractura de fèmur.

Nascut a  Barcelona l'any 1964  en una família sense cap relació amb la literatura, va estudiar al col·legi Sant Ignasi de Sarrià i va matricular-se als estudis de Ciències de la Informació, dedicant-se a la publicitat abans de consagrar-se a la literatura. Els inicis de Carlos Ruiz Zafón estan vinculats a la literatura juvenil. La seva primera novel·la,  El príncipe de la niebla , va ser premiada amb l'Edebé l'any 1993. L'obtenció del guardó li va permetre viatjar a Los Angeles, on es va establir i on ha mort avui als 55 anys.  Als  Estats Units , Ruiz Zafón va començar a treballar com a guionista, sense deixar els seus projectes de novel·la. Durant aquesta primera etapa publicaria  El palacio de la medianoche  (1994) i  Las luces de septiembre  (1995) que conformarien la seva primera triologia, publicada posteriorment en un sol volum, a la qual s'afegiria  Marina  (1999). "¿Sabe lo mejor de los corazones rotos? Qu...

L'escriptor  Luis Racionero i Grau   ( La Seu d'Urgell , 1940) ha mort aquest diumenge als  80 anys . Racionero ha estat un prolífic novel·lista, director de la Biblioteca Nacional entre 2001 i 2004 i col·laborador de diverses revistes i diaris com 'El País', 'La Vanguardia' o 'Mundo Deportivo', a més d'economista i urbanista.   Acumula diversos  premis   literaris com el  Prudenci Bertrana  de 1981 per 'Cercamón', l'Anagrama d'Assaig de 1983 per 'Del paro al ocio', el  Carlemany   del 2000 per 'L'últim càtar' o l'Espasa d'Assaig també del 2000 per 'El progreso decadente'.  Us recomanem una de les seves obres, Manual de la buena vida , en la qual trobarem les claus i els més savis consells per a ser feliç i resumeix el millor d'una vida intensa. “La experiencia inmediata del placer, aunque buena en sí misma, no conlleva garantía de permanencia.  Lo malo del placer no es que sea ...