Piranesi explica la història d’un home feliç. El protagonista, en Piranesi, viu a la Casa: un laberint de cambres i passadissos, gronxat per les marees de les sales baixes i escortat pels núvols i els estels de les cambres altes. Un cop a la setmana, apareix l’Altre, i en Piranesi l’ajuda a cercar el Gran Coneixement. La resta del temps, en Piranesi està sol. La solitud, però, no li és un problema: en Piranesi viu en harmonia amb la Casa, es meravella de les seves bondats i en pren registre en el seu dietari, estudia el moviment de les marees i observa els ocells, venera les estàtues i té cura dels morts. Podria ser, però, que aquesta felicitat fos una invenció?
Comentaris