El dia que vaig marxar és l’evocació del temps sense pressa, de la calma dels dies sense agenda, de l’alegria d’aprendre paraules noves en un idioma nou i de cançons que són la banda sonora d’un temps únic. I també és el relat d’una desaparició volguda, un parèntesi. Albert Om ens regala una joie de vivre lluminosa i vibrant que ens tempta de fer apressadament les maletes i esborrar-nos una temporada de la vida de cada dia.
Amb la col.laboració de: 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada