Virginia Woolf va escriure Un esbós del passat entre l'abril del 1939 i el novembre del 1940, mesos abans de suïcidar-se. Hi rememora fragments de records i petites escenes de felicitat a la casa d'estiueig de la família a Saint Ives, on essent encara molt petita va experimentar el que ella anomenava els seus "moments de ser", instants de plenitud que esdevindrien els fars de la seva memòria. I també hi reviu escenes de tensió familiar, degudes al caràcter despòtic tant del seu pare com dels seus germans grans, formats en les convencions victorianes.
Més enllà d'aquestes vivències, Woolf reflexiona sobre com va néixer el seu desig d'escriure i com es construeixen en la seva memòria els records, de vegades a partir de detalls insignificants. I, sobretot, hi sentim la seva veu més íntima, més propera i més càlida.
"Em produeix un gran plaer reunir les parts separades, potser perquè en fer-ho n'elimino el dolor. Potser és el plaer més gran que conec."
Virginia Woolf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada