Salta al contingut principal

Emmanuel Carrère: "Una novel.la russa"

 

«La follia i l’horror m’havien obsedit sempre», va escriure Emmanuel Carrère per presentar Una no­vel·la russapublicada originalment el 2007. "Els meus llibres no parlaven d’altra cosa. Després de L’adversari, ja no podia més. Vaig voler escapar-ne, i vaig creure que me’n sortiria: estimava una dona i havia engegat una nova investigació. La investiga­ció era sobre el meu avi matern, que després d’una vida tràgica va desaparèixer la tardor de 1944 i molt probablement va ser executat per col·laborar amb els alemanys. És el secret de la meva mare, el fantasma que turmenta la nostra família. Per exorcitzar-lo, vaig seguir camins atzarosos que em van dur fins a una petita ciutat de províncies russa, on em vaig quedar força temps a l’aguait, esperant que passés alguna cosa. I aquesta cosa va passar: un crim salvatge."

"El relat més precís de tot allò que un home pot dir de si mateix."

               Pierre Maury, Le Soir

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

"Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Barça"

Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va néixer Pep Guardiola conserven els tocs insistents d'aquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als Reis Mags. El futbol, des dels tres anys, és el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, però a l'escola en Pep és aplicat i bon minyó. S'envolta sempre de gent més gran i ho xucla tot com una esponja. Quan deixa el poble per ingressar a la Masia del Barça , s'enyora una mica però aviat empeny el món amb peus i cames. Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comença una carrera de futbolista que acaba a l'altra banda de l'Atlàntic. Tossut i llest, hàbil i autodidacte, obsessiu i perfeccionista, es fica al cap que serà entrenador. Coneix i admira Martí i Pol i Lluís Llach , però l'amistat amb David Trueba és còmplice i absoluta. No se sent símbol de res, ni l'eixorden els aplaudiments, perquè ensuma que els elogis d...