La mort i la primavera és un llibre sobre la sedició, i també la novel.la en què Rodoreda "es burxa més endins d'ella", com explica Arnau Pons a l'epíleg. I també l'obra de què es va enamorar Obiols, únic lector de Rodoreda mentre ella escrivia: "No em puc treure del cap el poble, la muntanya partida el soroll del dia, el ferrer... com si es tractés d'un d'aquells somnis inexplicables dels quals un es recorda al cap de molt de temps."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada