Salta al contingut principal

Mor Joan Margarit, l'arquitecte de la poesia

 

El poeta i arquitecte català Joan Margarit ha mort a Sant Just Desvern als 82 anys a causa d'una greu malaltia, segons ha informat la família. 

Un poeta d'ofici arquitecte que va exercir totes dues vocacions amb la mateixa cura, responsabilitat i exigència. "Si fas un mal poema embrutes el món", havia dit en diverses ocasions.

Va començar a escriure de molt jove, en castellà, la llengua que li havien ensenyat a l'escola. Va treballar en l'equip de les obres de la Sagrada Família, la recuperació de l'estadi de Montjuïc per als Jocs Olímpics i la rehabilitació del monument a Colom. Va rebre el premi de la Crítica, el Serra d'Or, el Carles Riba, els Jocs Florals, el Premi Nacional de Literatura i el Premi Nacional de Poesia pel cèlebre "Casa de Misericòrdia".

Al desembre, Margarit va rebre el Premi Cervantes per l'obra "Per tenir casa cal guanyar la guerra"


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

"Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Barça"

Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va néixer Pep Guardiola conserven els tocs insistents d'aquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als Reis Mags. El futbol, des dels tres anys, és el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, però a l'escola en Pep és aplicat i bon minyó. S'envolta sempre de gent més gran i ho xucla tot com una esponja. Quan deixa el poble per ingressar a la Masia del Barça , s'enyora una mica però aviat empeny el món amb peus i cames. Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comença una carrera de futbolista que acaba a l'altra banda de l'Atlàntic. Tossut i llest, hàbil i autodidacte, obsessiu i perfeccionista, es fica al cap que serà entrenador. Coneix i admira Martí i Pol i Lluís Llach , però l'amistat amb David Trueba és còmplice i absoluta. No se sent símbol de res, ni l'eixorden els aplaudiments, perquè ensuma que els elogis d...