Salta al contingut principal

No es país para viejos

 
Basat en la novel.la de Cormac McCarthy, No es país para viejos és un esgarrifós thriller adaptat i dirigit per Joel i Ethan Coen. La pel.lícula, com la novel.la, parla de violència, temptació, supervivència, sacrifici, amor i esperança, tot això amb una brillantor de diàlegs i imatges, i una gran posada en escena. Rodada a l'Oest americà, pren l'aparença de western per reflexionar sobre la cultura de la sang i la fi d'una forma de vida.
El caçador, l'assassí, i el xèrif desencantat, entrecreuen les seves històries, fins que aquesta conforma només una, crua, opressiva i depriment, però carregada d'aquesta ironia tan peculiar dels germans Coen. La història pot resultar típica, però enganxa igualment. Els tres personatges, i el que representen dins de l'argument, fan que tingui la seva pròpia entitat. La meva valoració personal és que es tracta d'una gran pel lícula i molt recomanable, tant per la idea, com pels escenaris i el repartiment.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

"Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Barça"

Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va néixer Pep Guardiola conserven els tocs insistents d'aquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als Reis Mags. El futbol, des dels tres anys, és el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, però a l'escola en Pep és aplicat i bon minyó. S'envolta sempre de gent més gran i ho xucla tot com una esponja. Quan deixa el poble per ingressar a la Masia del Barça , s'enyora una mica però aviat empeny el món amb peus i cames. Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comença una carrera de futbolista que acaba a l'altra banda de l'Atlàntic. Tossut i llest, hàbil i autodidacte, obsessiu i perfeccionista, es fica al cap que serà entrenador. Coneix i admira Martí i Pol i Lluís Llach , però l'amistat amb David Trueba és còmplice i absoluta. No se sent símbol de res, ni l'eixorden els aplaudiments, perquè ensuma que els elogis d...