Passa al contingut principal

"La llarga nit feudal"

Avui us presentem una altra novetat d'aquest mes, en aquest cas un assaig sobre l'organització i el funcionament de la societat i l'economia del territori català en els llargs temps feudals, des de la fi del món antic fins a la implantació, ja al segle XIX, d'una aparença de sistema liberal parlamentari: La llarga nit feudal de Gaspar Feliu.


Gaspar Feliu (Mollerussa, 1942) és catedràtic emèrit de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, president de la Societat Catalana d'Estudis Històrics i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva recerca, iniciada en l'àmbit de l'Època Contemporània, s'ha centrat en la història econòmica i molt especialment en la formació del feudalisme durant l'alta Edat Mitjana, encara que els seus estudis sobre la pagesia i el règim senyorial s'allarguen fins a l'Època Moderna.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)