Salta al contingut principal

"Maus"

Maus és la història d'un supervivent d'Auschwitz, Vladek Spiegelman narrada al seu fill Art, l'autor del llibre. Però a més, en Maus l'autor també realitza un retrat del seu pare en l'actualitat (en el moment en què s'entrevista amb ell perquè li relati els seus records de la guerra) així com de la seva difícil i tibant relació amb ell. A Maus, Spiegelman va més enllà de l'Holocaust per a instal·lar-se a la psicologia del supervivent en un intent de desfer l'embolic de la seva relació patern-filial, de l’ombra d’una mare suïcida i del fantasma d'un germà  qui mai va conèixer.

L'autor construeix les línies del relat fent que les vinyetes d'una narració interrompin el flux de l'altra, com correspon al que en el fons és un relat oral. Aquest recurs i el fet de dibuixar als jueus amb caps de ratolí i als nazis amb caps de gat ajuden a l'autor a conservar el distanciament i la seva professionalitat com a creador de còmics.

Art Spiegelman no  jutja els fets, només els dona cos en imatges per explicar-los de la millor manera possible. Art Spiegelman només es permet expressar obertament les seves emocions en el còmic: "Presoners al planeta infern. Un cas clínic ", dibuixat per Art Spiegelman per relatar els esdeveniments posteriors al suïcidi de la seva mare, inclòs en MAUS i llegit i comentat pels personatges. En el fons hi ha dos Art Spiegelman diferents: el dibuixant professional de còmics que coneix el seu ofici, i el fill que pateix, plora i dorm al costat del seu pare al terra la nit del suïcidi

Maus està considerat unànimement per la crítica com un dels millors còmics de la història. A més, es tracta d'un dels escassos còmics que no només transcendeix al gran públic sinó que ho va fer amb un reconeixement notable: va rebre un dels prestigiosos Premis Pulitzer el 1992, una beca de la Fundació Guggenheim i va donar lloc a una exposició al Museu d'Art Modern de Nova York.

La història, com totes les d'aquest tipus, és amarga i està plena de crueltats. És difícil dir el que se sent en llegir-la, difícil expressar com un passa del rebuig inicial a la més intensa compenetració amb el relat.

En definitiva, MAUS és una exploració fascinant d'una tragèdia, el relat d'una supervivència amb tot el que això significa per als que no van sobreviure, una crònica de petits actes de bondat que van salvant vides, registre de crueltats on la fredor encara ens esgarrifa. I, també , una obra mestra del còmic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

"Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Barça"

Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va néixer Pep Guardiola conserven els tocs insistents d'aquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als Reis Mags. El futbol, des dels tres anys, és el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, però a l'escola en Pep és aplicat i bon minyó. S'envolta sempre de gent més gran i ho xucla tot com una esponja. Quan deixa el poble per ingressar a la Masia del Barça , s'enyora una mica però aviat empeny el món amb peus i cames. Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comença una carrera de futbolista que acaba a l'altra banda de l'Atlàntic. Tossut i llest, hàbil i autodidacte, obsessiu i perfeccionista, es fica al cap que serà entrenador. Coneix i admira Martí i Pol i Lluís Llach , però l'amistat amb David Trueba és còmplice i absoluta. No se sent símbol de res, ni l'eixorden els aplaudiments, perquè ensuma que els elogis d...