Passa al contingut principal

Eddie Jaku: "L'home més feliç del món"

 

L'Eddie va néixer a Leipzig, Alemanya, en el si d'una família jueva. Només tenia dinou anys quan va veure que el món que sempre havia conegut i en el qual havia crescut desapareixia de la nit al dia. El 9 de novembre de l'any 1938 va ser apallissat, detingut i portat a un camp de concentració. El destí va voler que l'Eddie visqués més enllà d'aquests anys de gran foscor i tristesa. 

Ara ret homenatge a aquells que van perdre la seva part d'història, compartint la seva experiència i vivint la seva vida el millor possible. Malgrat tot el que va arribar a patir, ara se sent l'home més afortunat i feliç de la Terra.

Amb 100 anys, el seu és un testimoni atemporal, un bri d'esperança i llum en el món actual.


"Unes memòries que exalten la força de l'esperança, l'amor i la solidaritat."

                                                                                       The Times

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)