Passa al contingut principal

Toni Hill: "L'obscur adeu de Teresa Lanza"

 

Un suïcidi inexplicable.

Un misteri la veritat del qual no la saben ni els morts.

Existeixen pocs llocs tan plàcids com aquest enclavament proper a Barcelona, d'avingudes amples, jardins cuidats i cases amb piscina. Un entorn idíl·lic on, en aparença, no passa mai res. Fins que un matí el dia desperta envaït per una plaga d'esqueles ben estranyes. Enganxats als arbres, clavats a les tanques, els cartells mostren la foto d'una noia, una creu negra i una pregunta escrita a mà:

"Qui va matar la Teresa Lanza?".

Una novel·la intrigant i torbadora sobre la hipocresia, l'amistat, la immigració i els privilegis.

Amb la col.laboració de: 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)