Abans de la pandèmia vivíem en un entorn social que ens aportava certesa, seguretat i control. De cop, tot això desapareix, l’entorn es torna incert i l’emoció que predomina és la por. Què podem fer amb ella? La por és l’emoció més arcaica i potent que tenim, i que sorgeix com un instint de supervivència. Sentir por en aquest context, no només no és estrany ni inadequat, és també sa.
Hem de ser conscients de la situació que estem vivint. Si l’acceptem, s’obre la possibilitat de transformar-la i ens prepara per ser flexibles i adaptatius. Si ens resistim, ens instal·larem en el desànim i en la queixa, i això ens bloquejarà. En aquest sentit, és molt important posar en pràctica aquesta màxima: “Em cuido per cuidar i quan em cuido, preparo a qui em cuida per què em cuidi”.
Amb la col.laboració de: 
Comentaris