L’oblit sega la bellesa dels instants d’una vida. A poc a poc però de manera inexorable la mare que era ta mare es va esvaint. Els seus instants brillants cada cop són més escassos: ja no et fa petons plens de tendresa i d’alegria i ja no pronuncia tan sovint el teu nom. Perquè tot això era abans que el verb recordar tingués cos i tingués pes. Una malaltia cruel, imposada i trista, li ennuvola la ment.
"Una prosa sensorial i delicada vesteix el relat d'una filla que s'acomiada de mica en mica de la seva mare, malalta d'Alzheimer. Un relat sincer, mesurat i emotiu."
Valèria Gaillard
Amb la col.laboració de: 
Comentaris