Passa al contingut principal

Alejandro Palomas: "El temps que ens uneix"

L'àvia Mencía està malalta i passa la seva convalescència al costat de la seva néta Bea, que no vol explicar el que realment la fereix. Així comença El temps que ens uneix, una novel.la coral de veus femenines que engloba els textos Tanta vida i El cel que ens queda. Una saga de dones amb uns cors tan grans que són capaços de contenir des de l'amor més gran fins al patiment més profund. 

Alejandro Palomas construeix un univers femení de relacions i emocions que ens absorbeix. A El temps que ens uneix, com a la vida, hi passen moltes coses, però al final el que importa és qui ha estat navegant al teu costat. 

Amb el suport de: 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)