Passa al contingut principal

La vida és estranya, de Valentí Puig

Oleguer Regós té seixanta anys quan decideix escriure les seves memòries. "La vida és estranya", li ha dit la seva mare abans de morir. Regós ja sap que tot és passat i res no té futur. És l'any 2012. La vida plena el defuig, la vida que mai no ha acabat d'entendre. Nascut a Tossals, a la Conca del Corema, és l'últim membre d'una família amb il.lustre passat carlí.
Passa els caps de setmana a Tossals i els dies feiners al seu piset barceloní del carrer Petritxol. 
Enyora el record impossible del pare i l'amor de la mare. No té sort amb les dones, tret d'una dona de la vida que l'ha estimat molt. Li arriba el moment de passar comptes amb tots els que el tenen per un fracassat, i també amb uns temps ferits per la crisi econòmica i saturats de vulgaritat moderna.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)