Passa al contingut principal

Kandahar

 
Nafas és una jove periodista afganesa refugiada al Canadà. La seva germana petita viu a l'Afganistan i li envia una carta desesperada dient-li que ha decidit treure's la vida abans de l'eclipsi de sol que s'acosta. Nafas va fugir del seu país durant la guerra civil, decideix tornar a Kandahar per ajudar la seva germana i intenta creuar la frontera entre l'Iran i l'Afganistan.

Basada en un fet real, Kandahar no és una pel lícula per entretenir-se, ni per divertir-se, és un document de denúncia, és un testimoni tan dur, com real, de la situació que es vivia i que es porta vivint durant molts anys a l'Afganistan. A través dels ulls de la protagonista ens submergeix en un viatge per la pobresa, per les misèries de la guerra, per la intolerància, per la por i la desesperació d'una gent que ja no se'n recorden del que és viure en pau.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)