Salta al contingut principal

L'última carta de Companys de Toni Soler

L’any 2015, un mosso d’esquadra rep un encàrrec molt delicat: modificar el passat, i anar a rescatar el President Companys del castell de Montjuïc. El president màrtir ha estat rescatat de la seva segura mort per afusellament, i encara no se’n sap avenir que a la Generalitat hi mani una dona, que hi hagi alcaldes gays o que als restaurants els cambrers siguin equatorians. Tot i el seu èxit mediàtic, està desconcertat i té por, perquè sap perfectament quin és el motiu ocult pel qual els seus successors l’han fet tornar: apoderar-se de l’amagatall dels papers secrets de la República i, sobretot, de l’or de Moscou.

Toni Soler, ataca amb aquesta sàtira carregada d’humor intel·ligent on es fa un retrat robot de la política en clau còmica i una desmitificació dels grans ideals eteris des de l’empatia. És recomanable per tothom però imprescindible per a incondicionals de programa televisiu Polònia de TV3 que dirigeix l’autor.   

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

"Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Barça"

Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va néixer Pep Guardiola conserven els tocs insistents d'aquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als Reis Mags. El futbol, des dels tres anys, és el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, però a l'escola en Pep és aplicat i bon minyó. S'envolta sempre de gent més gran i ho xucla tot com una esponja. Quan deixa el poble per ingressar a la Masia del Barça , s'enyora una mica però aviat empeny el món amb peus i cames. Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comença una carrera de futbolista que acaba a l'altra banda de l'Atlàntic. Tossut i llest, hàbil i autodidacte, obsessiu i perfeccionista, es fica al cap que serà entrenador. Coneix i admira Martí i Pol i Lluís Llach , però l'amistat amb David Trueba és còmplice i absoluta. No se sent símbol de res, ni l'eixorden els aplaudiments, perquè ensuma que els elogis d...