Passa al contingut principal

Pedrolo, més enllà dels límits

 

L’exposició (planta baixa) presenta l’ampli univers pedrolià, tant en la seva dimensió biogràfica com literària. S’explicita la relació de l’autor segarrenc amb el concepte de límit i, per extensió, amb el de llibertat. 
Pedrolo escriu en un afany enorme de capturar l’inefable, d’esdevenir un “fenomenòleg”, per tal de bastir el seu complex corpus literari, multiforme en temes i estils, però alhora global, de gran coherència i sovint censurat. La negació de qualsevol cotilla el mena a traspassar els límits per fer-nos reflexionar i situar la literatura catalana a l’alçada de qualsevol gran literatura. Pedrolo fou un avançat al seu temps.
Dins del conjunt d’actes en homenatge a l’autor durant l’Any Pedrolo, la Institució de les Lletres Catalanes ha creat una mostra de petit format.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)