Passa al contingut principal

La fada negra, per Xavier Theros

Barcelona, 1843. Una nit d'estiu, un nen apareix degollat en un fumador d'opi. En Llàtzer Llampades, un capità de vaixell expulsat de la marina mercant, a qui un tràgic naufragi ha marcat per sempre, es converteix en policia empès per les circumstàncies. El país viu la minoria d'edat de la reina Isabel II. Governa el seu regent, l'odiat general Espartero. A la ciutat, bruta i claustrofòbica, plena de barricades i fantasmes i asfixiada per les muralles, està a punt d'esclatar la revolució. Per reprimir-la, l'exèrcit es prepara per a un llarg i brutal bombardeig que durarà tres mesos.
La fada negra, que ha rebut el Premi Josep Pla 2017, es troba disponible a la planta 2 de la nostra biblioteca.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)