Passa al contingut principal

Mor el catedràtic de literatura Joaquim Molas

S'ha mort Joaquim Molas (Barcelona, 1930), l'home que ocupà la primera càtedra de llengua i literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1969. A partir del 1982 va ocupar la mateixa càtedra a la Universitat de Barcelona. Ha estat un dels acadèmics més influents en els estudis de literatura catalana. Juntament amb l'editor i crític Josep Maria Castellet, establí un cànon marcat pel realisme històric en diverses antologies com ara la 'Poesia catalana del segle XX' (1963) o les Millors Obres de la Literatura Catalana (MOLC) d'Edicions 62, que dirigia. Molas ha estat un referent per a moltes generacions de filòlegs, però al mateix temps ha estat un acadèmic controvertit pel fet de bandejar de la universitat l'estudi d'escriptors com ara Josep Maria de Sagarra o Joan Sales, i de minimitzar en les seves antologies poetes com Joan Vinyoli, Joan Brossa o Josep Palau i Fabre. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)