Salta al contingut principal

"La rossa dels ulls negres"

Benjamin Black és el pseudònim amb què John Banville (Wexford, Irlanda 1945) ha esdevingut un referent en el gènere de la novel.la negra. Banville ha obtingut guardons com el James Tait Black Memorial Prize, el Guardian Fiction Prize i el Guiness Peat Aviation Award. 
Amb La rossa dels ulls negres ja en són set els títols que ha publicat a "L'Eclèctica" com a Black, a més de diverses novel.les signades com a John Banville.


El detectiu Philip Marlowe mira distret per la finestra del despatx quan, de sobte, la seva atenció queda atrapada per una dona sensual que travessa el carrer. Ignora que aquesta noia esvelta, de cabells rossos i mirada de color negre, no solament el farà caure rendit als seus encants, sinó que també l'embolicarà en una investigació en la qual arribarà a sentir-se com un titella. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

"Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Barça"

Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va néixer Pep Guardiola conserven els tocs insistents d'aquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als Reis Mags. El futbol, des dels tres anys, és el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, però a l'escola en Pep és aplicat i bon minyó. S'envolta sempre de gent més gran i ho xucla tot com una esponja. Quan deixa el poble per ingressar a la Masia del Barça , s'enyora una mica però aviat empeny el món amb peus i cames. Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comença una carrera de futbolista que acaba a l'altra banda de l'Atlàntic. Tossut i llest, hàbil i autodidacte, obsessiu i perfeccionista, es fica al cap que serà entrenador. Coneix i admira Martí i Pol i Lluís Llach , però l'amistat amb David Trueba és còmplice i absoluta. No se sent símbol de res, ni l'eixorden els aplaudiments, perquè ensuma que els elogis d...