Passa al contingut principal

Illa de Pasqua: l'illa dels esperits

L'illa va ser ocupada pels polinesis, probablement des de les illes de Mangareva o Pitcairn. Amb la reconstrucció de les genealogies de tradició oral es dedueix que va ser al segle V que va arribar el primer rei Hotu Matu'a. Segons aquestes tradicions orals, es distingeixen dues ètnies enfrontades: els orelles llargues i els orelles curtes. L'illa va desenvolupar, en el seu aïllament i amb uns recursos escassos, una civilització relativament avançada i complexa. Continua sent un misteri la tècnica utilitzada per transportar i aixecar el moais (blocs de basalt fins a 9 m d'alçada esculpits a 20 km de l'emplaçament), i continua sent indesxifrable l'escriptura rongorongo, l'única existent de la cultura polinèsia.
Podeu tenir més informació d'aquest article a la revista Año Cero del mes de juliol'11.
*Informació extreta de Wikipèdia

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)