Durant segles, i en la cultura escrita, d’allò que en diem «mitologia» només existia la clàssica, la dels grecs. A partir de la Renaixença, folkloristes conscients de la vàlua de la cultura oral aplegaren llegendes i rondalles. Com la siberiana, la dels amerindis, africans o australians, la mitologia catalana és bàsicament de transmissió oral, per una banda, més desdibuixada per l’oblit, però, per l’altra, més fidel als orígens.
Els nostres mites han sobreviscut camuflats dins de rondalles (Joan de l’Ós), llegendes (dones d’aigua), costums (el Bocarrot) o creences (la Pesanta) i no pas en relats qualificats
de mitològics. Aquest llibre aplega més de trenta personatges
de la mitologia catalana i en vol esbrinar els orígens remots, els significats profunds i la vinculació amb altres mitologies d’arreu del món.
Comentaris