Dona temperamental, franca, valenta i amb molt caràcter, defensora dels drets i llibertats de les dones i els nens i amb un tenaç compromís per «la independència dels Països Catalans», aquest dilluns ha mort als 76 anys, a la seva casa de Barcelona, Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943), ferma abanderada i indiscutible referent de les lletres catalanes des que, sent una jove universitària en ple franquisme, Joan Fuster li va fer descobrir que aquella llengua, la d’Ausiàs March, que ella només utilitzava oralment, pertanyia a una cultura mil·lenària. El 1978 inicia la trajectòria literària amb la concessió del premi Víctor Català pel recull És quan miro que hi veig clar. Simó havia escrit novel·la negra, però la seva obra és d’un abast molt més ampli, amb una cinquantena d’obres, i és per això que el 2017 va ser reconeguda amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Comentaris