Passa al contingut principal

"L'home que comptava diners" de Jordi Boixadós

Jordi Boixadós (Barcelona, 1958) és escriptor, músic i traductor literari, L'home que comptava diners és el seu vuité llibre. Abans havia publicat cinc novel.les, un recull de relats breus i un joc lingüístic en clau d'humor (en col.laboració amb Oriol Comas).
Com a músic, treballa el gènere del pop-rock d'autor; ha editat cinc àlbums en solitari des del 2002 i diversos videoclips.

NOVETATS DE MAIG


Jordi Boixadós explota els mecanismes més contundents del thriller psicològic per mostrar-nos, amb un estil descarnat i eficaç, que qualsevol de nosaltres podria veure també com s'ensorra davant seu -i dins seu- el món que s'havia bastit, podria veure com el somni llargament anhelat s'acaba convertint en el pitjor dels malsons.
"Hi ha deutes que no se salden mai".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)