Mor l’escriptor i cronista vicentí Agustí Caralt i Munné

Ahir al matí, moria Agustí Caralt i Munné als 88 anys anys d’edat. 

Agustí Caralt va publicar l’últim llibre tot just fa 10 anys, Poemes d’estar per casa. També n’és l’autor d’Escaquer vicentí: personatges populars (1995); La Vicentina, símbol i exemple (1996);Arrels Mil·lenàries de Sant Vicenç dels Horts (1997) i d’altres publicacions com Nomenclàtor vicentí (1993), un recull de tots els carrers de Sant Vicenç dels Horts que escriu amb una explicació del seu significat.

Agustí Caralt també publicava els seus escrits  a la revista L’Esclat de la Societat Cultural La Vicentina.

Dades biogràfiques

Nascut a Sant Vicenç dels Horts el 17 de juny de 1924. Des ben jovenet, Agustí Caralt  va fer de repartidor de diaris. Més tard va treballar a les empreses Fundició Fco. López, Manufactures Estapé de Sant Feliu de Llobregat i Miquel Ros de Sant Vicenç dels Horts.

 Cap als 14 anys, se li desvetllà l'afició de lletraferit i de forma autodidacta escriu un conte. Després van succeint una sèrie d’articles per la revista Juventud Católica Vicentina, amb les variants de Mes i Pau i treball, on hi escriurà al llarg de 22 anys (del maig de 1947 al setembre de 1969). També col·laborà en d’altres publicacions més puntualment.

 En la joventut, dedicà cert temps els vespres al “servicio del soldado” que dirigia Mossèn Joan Tous, expedint cartes als nois vicentins que estaven fent el servei militar. Fins que hagué de deixar el treball i tots els escrits per fer ell, també, el servei militar a la Marina (1944 - 1946). Durant aquest temps escrivia sempre que podia a familiars i amics guardant totes les cartes, que més tard va recopilar en un gran volum “De quan la Pàtria Sobretot” (Epistolari íntim) amb 1.386 pàgines.

Ja llicenciat, va entrar a l’empresa Miquel Ros, fins retirar-se per invalidesa el 1986. Això, no obstant, va ser el motiu per poder-se dedicar més a la seva fal·lera d’escriure.