Ausiàs March és considerat el més gran poeta europeu del seu temps. Va néixer a Gandia o a València el 1400. Fill del poeta Pere March, s'educà al servei del duc de Gandia, conegué l'esplendor de la cort reial i s'embarcà en les primeres campanyes mediterrànies del rei Alfons el Magnànim, al costat de poetes consagrats com Jordi de Sant Jordi o Andreu Febrer. El 1426 ocupà el càrrec de falconer major a la cort del rei, on la seva innovadora dicció poètica s'imposà ben aviat i el convertí en model indiscutible dels poetes catalans del segle XV i un dels màxims referents de la poesia catalana de tots els temps. Morí a València el 3 de març de 1459.
 |
| EL TROBAREU AQUÍ |
El temps present no m'agrada ni el vull,
mentre que el passat, que no és res, m'atrau;
així pensant, em recree amb plaer,
però després augmenta el meu dolor
tal com li passa al condemnat a mort,
que, tot sabent dels jutges la sentència,
és consolat amb un possible indult,
fins que se'l fa morir sense un record.
Jo son aquell qui en lo temps de tempesta,
quan les més gents festegen prop los focs
e pusc haver amb ells los propris jocs,
vaig sobre neu, descalç, amb nua testa,
servint senyor qui jamés fon vassall
ne·l vénc esment de fer mai homenatge:
solament diu que bon guardó no em fall.
Com el malalt, que fa molt temps que jau,
un dia vol llevar-se ja del llit,
sense força ni ningú que l'ajude,
i en estar dret de sobte plegat cau;
em passa a mi, que contra amor m'esforce
i vull seguir el que el meu seny desitja.
No ho puc complir perquè la força em trau
un mal extrem que l'amor em procura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada