Passa al contingut principal

Los Garriris

 
Segons l'autor el nom de Garriris ve causat per "la seva dislèxia", que quan era petit no podia llegir "gr" i llegia "Garriri, Garriri" i tothom es reia, i això amb el temps li va agradar . A més al principi els personatges semblaven sempre com enfadats amb la vida, com grunyint, "GRR, GRR". Els Garriris són uns poca vergonyes, no tenen un dur i, tanmateix, viuen.
Els Garriris són un projecte molt personal de Javier Mariscal. Fermín, Julián i Piker prenen vida d'una manera gairebé inconscient. Com si mentre va dibuixant vinyetes ells li parlessin. Són personatges fronterers, outsiders, sempre al litoral, que és una frontera impressionant: dues masses, terra i aigua, que es respecten.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)