La cinta blanca ens trasllada a l'Alemanya de principis del segle XX, poc abans de l'inici de la I Guerra Mundial. Una veu en off ens aclareix, des del principi, que el que anem a veure passa al poble on exercia de professor quan era més jove. Tracta una sèrie de misteriosos i terribles successos que van sorprendre a tothom, i que avui en dia segueixen sense tenir una explicació. Amb la intenció d'aclarir-ho aquest home ens explicarà el que ell va veure, va sentir i va pensar. Sembla gairebé impossible no deixar-se portar per les imatges d'aquest brutal conte d'horror quotidià, que configura una pel.lícula violenta i aclaparadora, asfixiant.
Haneke ens submergeix en la vida d'un poble que assisteix amb sorpresa a una sèrie de fets aïllats que semblen actes de terrorisme, fruit d'una ment pertorbada. Però en realitat el veritable terror no resideix en aquests "atacs" aparentment sense sentit, sinó en la forma de vida del propi poble. La gent d'aquell lloc està dominada per la por, el porten a la sang i, d'una manera o altre, això ha d’explotar.
Comentaris