Passa al contingut principal

El asombroso viaje de Pomponio Flato

A punt de presentar a la biblioteca Riña de gatos com a novetat per al nostre fons, ens permetem de recomanar El asombroso viaje de Pomponio Flato del flamant guanyador del Premi Planeta del 2010 Eduardo Mendoza.

Una sàtira que frega habitualment els límits del que anomenaríem políticament correcte, on trobem semblances plausibles amb La vida de Brian dels Mounty Pyton. El protagonista, un patrici romà que pateix flatulències cròniques, arriba per casualitat a un poble anomenat Nazaret on coneix un noiet que es diu Jesús que, des del convenciment que es pot comprar a qualsevol per una bossa de monedes, el mirarà de convèncer per a què defensi al seu pare, Josep, condemnat a mort. 

Aquesta obra va ser motiu de trobada del Club de lectura Prometeus i la podeu trobar a la planta 2, secció de novel·les, concretament a la signatura N Men.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)