Passa al contingut principal

Sebastià Portell: "Les altures"

 

Promesa fulgurant de l’art català de principis del segle xx i creador bandejat poc temps després per la burgesia que l’havia enaltit, el pintor, escultor i gravador Ismael Smith és una de les figures més queer, genuïnes i excepcionals del nostre patrimoni artístic. La novel·la Les altures interpreta la seva trajectòria —de la Barcelona de 1886 a la Nova York de 1972— amb un joc de veus que encarnen les tensions i els clarobscurs que Smith va capturar en la seva producció artística. La novel·la més ambiciosa de Sebastià Portell, el retrat coral d’una vida travessada per la incomprensió i per les nocions d’èxit i de fracàs en el món de l’art.

Disponible a la planta 2 de la nostra biblioteca.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)