Salta al contingut principal

Cervell: manual de l'usuari

 

"Tenim un manual per a totes les màquines que posseïm, excepte per a la més important". A partir d'aquesta reflexió banal, Marco Magrini va tenir la idea d'escriure un llibre sobre el funcionament del cervell humà, estructurat exactament com el manual d'una rentadora o nevera. Amb els capítols dedicats a la instal·lació, l'operativitat, el tauler de control, les extensions..., queda clar que la metàfora és portada als extrems. El lleuger to humorístic, com en la comparació entre els cervells Model F® (femení) i Model M® (masculí), contribueix a la seva finalitat divulgativa. El cervell no és exactament una màquina, però tot usuari d'un cervell humà hauria de conèixer millor els components biològics, els mecanismes i els engranatges que el fan funcionar. Per exemple, saber que el cervell és qualsevol cosa menys estàtic: és plàstic, canvia constantment, pot aprendre qualsevol cosa o corregir hàbits no desitjats. Tot i així, pot ser víctima dels seus propis prejudicis o dels processos automàtics que es deriven de la seva interminable història evolutiva.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

"Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Barça"

Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va néixer Pep Guardiola conserven els tocs insistents d'aquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als Reis Mags. El futbol, des dels tres anys, és el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, però a l'escola en Pep és aplicat i bon minyó. S'envolta sempre de gent més gran i ho xucla tot com una esponja. Quan deixa el poble per ingressar a la Masia del Barça , s'enyora una mica però aviat empeny el món amb peus i cames. Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comença una carrera de futbolista que acaba a l'altra banda de l'Atlàntic. Tossut i llest, hàbil i autodidacte, obsessiu i perfeccionista, es fica al cap que serà entrenador. Coneix i admira Martí i Pol i Lluís Llach , però l'amistat amb David Trueba és còmplice i absoluta. No se sent símbol de res, ni l'eixorden els aplaudiments, perquè ensuma que els elogis d...