Passa al contingut principal

Cervell: manual de l'usuari

 

"Tenim un manual per a totes les màquines que posseïm, excepte per a la més important". A partir d'aquesta reflexió banal, Marco Magrini va tenir la idea d'escriure un llibre sobre el funcionament del cervell humà, estructurat exactament com el manual d'una rentadora o nevera. Amb els capítols dedicats a la instal·lació, l'operativitat, el tauler de control, les extensions..., queda clar que la metàfora és portada als extrems. El lleuger to humorístic, com en la comparació entre els cervells Model F® (femení) i Model M® (masculí), contribueix a la seva finalitat divulgativa. El cervell no és exactament una màquina, però tot usuari d'un cervell humà hauria de conèixer millor els components biològics, els mecanismes i els engranatges que el fan funcionar. Per exemple, saber que el cervell és qualsevol cosa menys estàtic: és plàstic, canvia constantment, pot aprendre qualsevol cosa o corregir hàbits no desitjats. Tot i així, pot ser víctima dels seus propis prejudicis o dels processos automàtics que es deriven de la seva interminable història evolutiva.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Joan Margarit: "Poemes d'amor"

                                                                                                          Bona sort Sort hagi qui s'estimi aquest silenci de la paraula escrita i pugui haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats. Només basarda per aquesta filla que mai no es farà gran, tresor i runa dels marbres de la vostra joventut. Ara, el fum de la pira és als teus ulls: sort tens, doncs, d'estimar-te aquest silenci de la paraula escrita i poder haver una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats.                Joan Margarit (Poemes d'amor-2013)