Salta al contingut principal

Mor Almudena Grandes

’escriptora Almudena Grandes ha mort aquest dissabte als 61 a causa d’un càncerL'escriptora Almudena Grandes ha mort aquest dissabte a l'edat de 61 anys a causa d'un càncer que ella mateixa va anunciar que patia en una columna a El País fa aproximadament un mes. Nascuda a Madrid, Grandes era un dels noms més reconeguts de la literatura espanyola.

Es va donar a conèixer el 1989 amb el llibre Las edades de Lulú, XI Premi La Sonrisa Vertical, i convertit anys més tard en una pel·lícula de Bigas Luna.
 Almudena Grandes era una de les autores en llengua castellana més ben valorades gràcies als seus retrats, cada cop més complexos, dels perdedors de la Guerra Civil espanyola, combativa i de llengua esmolada contra alguns, i, en canvi, amb una empatia espontània amb els seus lectors. 
 
Almudena Grandes és una de les autores actuals en llengua castellana més ben valorades gràcies als seus retrats, cada cop més complexos, dels perdedors de la Guerra Civil espanyola, com a activista d’esquerres que era, combativa i de llengua esmolada, contra alguns, i, en canvi, amb una empatia espontània amb els seus lectors.
Almudena Grandes és una de les autores actuals en llengua castellana més ben valorades gràcies als seus retrats, cada cop més complexos, dels perdedors de la Guerra Civil espanyola, com a activista d’esquerres que era, combativa i de llengua esmolada, contra alguns, i, en canvi, amb una empatia espontània amb els seus lectors.

L’autora de Las edades de LulúMalena es un nombre de tango o El corazón helado, va anunciar a l’octubre passat a través d’un article d’opinió en el diari El país que fa un any li havien trobat un tumor maligne en una visita rutinària.

Grandes es va donar a conèixer el 1989 amb Les edats de Lulú, que va rebre el XI Premi La Sonrisa Vertical, i es va convertir anys més tard en una pel·lícula de Bigas Luna.

Grandes és una de les autores actuals en llengua castellana més ben valorades gràcies als seus retrats, cada cop més complexos, dels perdedors de la Guerra Civil espanyola, com a activista d’esquerres que era, combativa i de llengua esmolada, contra alguns, i, en canvi, amb una empatia espontània amb els seus lectors.Grandes és una de les autores actuals en llengua castellana més ben valorades gràcies als seus retrats, cada cop més complexos, dels perdedors de la Guerra Civil espanyola, com a activista d’esquerres que era, combativa i de llengua esmolada, contra alguns, i, en canvi, amb una empatia espontània amb els seus lectors.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les millors frases de Mercè Rodoreda

"Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat més profunda."               Mercè Rodoreda

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya 2023

  Vine a l'acte commemoratiu de I'Onze de Setembre a Sant Vicenç dels Horts. Comptarem amb l'Orfeó Vicentí i Som Cor del Centre Catòlic, la Coral El Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina, i de forma presencial amb la Colla de Diables Àngels Diabòlics, la Colla de Geganters i Grallers i la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts. També participarà l'atleta vicentina Raquel Parrado Romero, qui lliurarà la senyera a l'alcalde. Tot seguit es farà una ballada de sardanes. 🗓️ Dilluns 11 de setembre 🕛 12 h 📍 Plaça de la Vila ℹ️ www.svh.cat

"Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Barça"

Les parets i les portalades de la placeta de Santpedor on va néixer Pep Guardiola conserven els tocs insistents d'aquell xicot escardalenc, inquiet i encantador que cada any demanava una pilota als Reis Mags. El futbol, des dels tres anys, és el joc exclusiu de dissabtes i estius, viscuts en la llibertat dels carrers, però a l'escola en Pep és aplicat i bon minyó. S'envolta sempre de gent més gran i ho xucla tot com una esponja. Quan deixa el poble per ingressar a la Masia del Barça , s'enyora una mica però aviat empeny el món amb peus i cames. Amb dinou anys salta a la gespa del Camp Nou i comença una carrera de futbolista que acaba a l'altra banda de l'Atlàntic. Tossut i llest, hàbil i autodidacte, obsessiu i perfeccionista, es fica al cap que serà entrenador. Coneix i admira Martí i Pol i Lluís Llach , però l'amistat amb David Trueba és còmplice i absoluta. No se sent símbol de res, ni l'eixorden els aplaudiments, perquè ensuma que els elogis d...