Aquesta és una de les pel·lícules més inclassi-ficables dels anys noranta, i la que probablement sigui la més personal i sentida del seu director, Tim Burton, qui troba en el patètic i solitari Edward un personatge sobre el qual descarregar tot el seu amor pels contes clàssics, pel gòtic i pel romàntic. Sense ser l'obra mestra que de vegades s'ha volgut veure, Eduardo Manos-tijeras ofereix el veritable talent i la passió del seu director. El conjunt de l'obra consta de determinades arítmies i zones grises que entelen una mica el seu acabat, però també té tres o quatre seqüències magistrals i commovedores que la fan pujar molt per sobre de la mitjana del cinema fantàstic dels últims anys. Un film estimable que es veu molt bé, i que es recorda millor.
Comentaris