Aquesta novel·la comença amb la Guerra del Marroc, a principis dels anys vint, i es tanca amb la Guerra Civil, en plena dècada dels trenta. No obstant això, més enllà de narrar amb nitidesa i profund realisme els avatars del protagonista, Juan Faura, en ambdues guerres, és, sobretot, la història d'una passió que va més enllà del temps, de la destinació i del dolor, d'un desamor tan intens que el portarà a desfogar la seva amargor en una campanya suïcida a la que no espera tan sols sobreviure. Però ho farà, i l'home despullat en què s'ha convertit es retrobarà amb el seu passat i descobrirà que no pot escapar d'ell, perquè les empremtes que deixa en l'ànima el veritable amor per un altre són les que ens conformen, les que ens guien, marcat inevitablement pel desencant.
Carta blanca ens mostra una història valenta, descarnada, profundament apassionada, que indaga en el nostre passat i ens ofereix la figura carismàtica i aclaparadora d'un antiheroi immers en una època convulsa on s'extremen els sentiments i l'autèntica rellevància dels nostres actes.
Comentaris